JOCS TRADICIONALS, DANSES, CONTES I CANÇONS. Instruments tradicionals i joguines sonores de picar, rascar i bufar. - Des de 1981 -

ISIL. DANSES A LES FALLES.

El 23 de Novembre del 2014, l'Esbart Català de Dansaires de Barcelona em va convidar a fer una intervenció dins de l'espai "Aportacions a la dansa catalana 2014. Homenatge a M. Rosa Alonso". 
Vaig presentar un text relacionat amb les danses que es ballen al poble d'Isil (Pallars Sobirà), quan es baixen les falles la nit de Sant Joan.
El text presentat el podeu llegir a continuació i al final de l'escrit hi trobareu noves noticies relacionades amb les Danses (publicacions, comunicacions...):

ISIL. SOBRE LA FESTA DE LES FALLES I L’AUTOR DEL TEXT

Isil és un poblet del terme municipal de l'Alt Àneu a la comarca del Pallars Sobirà. Situat a ambdós costats de la Noguera Pallaresa i a uns 1163 metres d'altitud. Actualment està habitat durant tot l'any per una quarantena de persones.





En aquest municipi s'hi celebra la Festa Major per Sant Joan (és la primera festa d'estiu dels pobles de les Valls d'Àneu). En el marc de la festa major pren un protagonisme especial  la baixada de les Falles durant la revetlla de Sant Joan, la nit del 23 de Juny. La festa de les Falles d'Isil va ser declarada festa d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya l'any 1991.

Abans d’encetar el text sobre la festa i les danses, voldria justificar la meva aportació fent una mica d'història de la vinculació que he tingut amb les terres Pallareses. De jove i a través de l'escoltisme vaig passar diversos estius a les Valls d'Àneu, alguns dels caps de l'agrupament Mossèn Homs de Terrassa  eren fills dels primers forasters que van adquirir cases de segona residència als pobles d'Isil i Borén i ens portaven a fer campaments per aquells territoris. Posteriorment vaig passar moltes temporades de vacances i festivitats al poble de Mallolís (coma de Burg) i l'any 1995, a través del Dansàneu, vaig tornar a fer vida al Pallars. En aquesta ocasió per instal·lar-me a Isil on, amb la família, hi tenim casa de segona residència des de l'any 1997.

Paral·lelament la meva tasca en el món educatiu i musical em va fer vincular i interessar pels costums pallaresos i del poble d'Isil, entre ells la Festa de les Falles. En aquells anys ja formava part del grup de recerca i música tradicional "Ministrils del Raval" de Terrassa, juntament amb en Lluís Puig, Joan Figueres i Roser Cabacés, amics que, com podrem veure posteriorment van formar part activa en el treball de recuperació de les danses d'Isil.



Al llarg d’aquests darrers vint anys, he pogut observar alguns canvis en els continguts rituals de la Festa de les Falles, que han variat en alguna de les formes, però no en l’essència. Caldria citar la participació de nens i nenes en la baixada de falles (esperen als fallaires fent una foguera -en els darrers anys dues-, en els primers prats del poble, des d’on s’incorporen a la comitiva). També cal destacar la cada vegada més nombrosa participació de noies en el grup de fallaires. També hi ha hagut canvi en la formació musical que interpreta les melodies (s’ha passat d’una xaranga que venia de l’Aragó a formacions de joves grallers del territori) i com a punt d’interès per aquest article, s’han aconseguit recuperar satisfactòriament les quatre danses.
Danses que ja es citaven en la primera referència escrita de les falles d'Isil:  la trobem el 1902, en una crònica sobre la Festa Major al diari "La Veu de Catalunya". En un fragment del text s’hi diu: “... tornen del cementiri. Saltironant el típic contrapàs al voltant de grans fogueres establertes als principals carrers.”

LA FESTA DE LES FALLES. EL RITUAL.
Del ritual de la festa, m’atreviria a citar-ne cinc moments destacats:

-La tallada de les falles: A primers de maig es procedeix a la tallada d'arbres (pi negre) que serviran per a fer les falles, aquest mateix dia també es talla la falla gran que es planta en un lateral de la plaça de l'església i es mantindrà així fins el dia de la revetlla. La resta de les falles es porten als prats de les Bordes de Lapre per tal que s'assequin, on s'hi quedaran fins el dia de la revetlla.





-la baixada: El dia de la revetlla de sant Joan, les falles son recollides de les bordes de Lapre i els fallaires les traslladen per la muntanya fins al cim del Faro, un rocam enlairat situat a la part oest del poble. Allà s'encendran i es procedirà a la baixada en un descens vertical fins arribar al poble. 





-la rebuda: Les fadrines reben als fallaires a l'entrada del poble i els hi ofereixen tres obsequis: un got de vi/moscat, un tall de coca i un ramet de flors (clavellines, xeringuilla i menta). És un moment emotiu i molt gratificant, els fallaires son rebuts també pels músics i aclamats per les persones que els han anat a rebre.




-la volta al poble: els fallaires es dirigeixen al cementiri on fan una marca en forma de creu a la porta d'aquest, després tornen cap al poble, travessen el riu Noguera pels dos ponts, fan un passeig per la part est del poble, salten petites fogueres que troben pel carrer, fan traguinyol d’algun porró que els espera i tornen cap a la plaça de l'església llançant les seves falles als peus de la falla gran.



-les danses: Al voltant de la falla gran es ballen quatre danses: La marxa dels fallaires, el ball de bastons, el ball pla i la bolangera.





LES DANSES A LA FESTA DE LES FALLES D’ISIL.

Continuant en el ritual de la festa, cal dir que per motius que ben segur podrem trobar i entendre entre explicacions i treballs d’etnògrafs, antropòlegs i historiadors, la música i les danses, arreu han passat, de vegades sense saber com, a ser patrimoni d'un poble i per diverses raons també n'han deixat de formar part. En el cas d'Isil aquestes  variacions, possiblement provocades pel moviment migratori de la població, van arribar a fer-les desaparèixer  de la festa, però no de la memòria dels habitants d'Isil.

El cert és que, per voluntat de diverses persones del poble i de les valls, vinculades a treballs de recerca i etnografia, i per d’interès de persones forasteres que hi van establir vincles, es va iniciar un procés de recuperació que ha arribat fins l'actualitat, i ha donat com a fruit la recuperació i realització de la ballada de danses, colofó final de la festa.

Cal remarcar l’encomiable treball que ha realitzat el Consell Cultural de les Valls d’Àneu en favor de la recuperació i consolidació de la Festa de les Falles.

Un resum d’aquesta tasca es pot llegir en l’article d’en Ferran Rella (president del Consell): “Pere Català Roca i les falles d’Isil”, publicat a la revista Nabius núm. 9, Consell Cultural de les Valls d’Àneu el desembre de 2011. 

En el text es recull el viatge que l’any 1957 va portar en Pere Català a visitar Àneu. En el mateix article es fa palès l’interès per part del Consell de recollir dades, consolidar i donar a conèixer la Festa. Així, en l’article es fa referència a la publicació que van editar l’any 1987 “Aquesta nit encenem falles” (citada més endavant en aquest treball), també a l’inici de l’Associació de Fallaires d’Isil, al treball per aconseguir l’atorgament de la distinció de Festa d’Interès Nacional i a la creació del Dansàneu l’any 1992 partint de la voluntat d’en Lluís Puig, Ferran Rella i Jan Grau (veure revista Nabius núm. 8 Especial Dansàneu. Consell Cultural de les Valls d’Àneu del Juliol de 2011) i de la bona tasca del coreògraf Joan Serra, que en va ser alma mater fins l’any en que va traspassar, el juliol del 2013.

En el meu cas, a partir de la relació d'amistat establerta al llarg dels anys amb les persones del poble d'Isil -i involucrat en la vida cultural del poble -com altres dels forasters que hi tenen casa de segona residència-, he pogut viure la festa de les falles i he pogut col·laborar en altres actes. Així, l'Associació de Fallaires (actualment és l’entitat  organitzadora i dinamitzadora de la Festa) em va proposar fer una intervenció parlant de la música a les falles en un dels  actes de la festa major de l'any 2010.


 A partir d'aquella recerca he pogut establir una senzilla cronologia d'aquest procés de recuperació en la que incorporaré la meva vivència  en la part més actual:


-1902.- Vaig trobar que a la cita de "La Veu de Catalunya " del 1902 on, com he dit anteriorment es parlava de la festa de les falles, també s'esmentava que es ballava el Ball Pla durant tres dies.



-1957.- Una altra cita va arribar de la mà de la visita que va fer a Isil l'any 1957 en Pere Catala i Roca. Sembla ser que en aquell moment es ballava encara alguna dansa.

 Una nit màgica segons Pere Català i Roca
A les Falles d’Isil de l’any 1957 només jo podia considerar-m’hi espectador foraster, perquè les altres dues persones foranes tenien vinculació amb el Pallars: l’apreciat folklorista Joan Lluís i la seva muller, Alba. De fet, ell, l’amic Joan Lluís, va participar com un fallaire més a la festa del foc, i així, el recordo prou bé duent una falla, ballant la dansa característica i, encara, exhortant els músics –ignoro si locals o no- a què toquessin acords impropis de la meravella d’aquella càlida nit de la vigília de Sant Joan. Amb raó, a hores d’ara l’autor pirinenc Ferran Rella pot glossar el que anomena “l’escenificació del ritual del foc”.
El perquè de la meva anada a Isil obeïa a més d’un motiu. D’antuvi, la voluntat d’excursionista i el coneixement d’algun comptat text, com l’ardida poesia , de Mn Antoni Navarro, que acaba amb l’estrofa:“Som l’alè de la tempesta, som el ritme de la festa, som l’olor de la ginesta, de la vetlla de Sant Joan.”
La causa principal, però, que em féu arribar a Isil fou nogensmenys que la petició que vaig rebre, de “ fer d’ulls d’Amades”. Ocorria que l’indesmaiable folklorista Joan Amades era, llavors, practicament cec, no podia traslladar-se des de Barcelona i volia tenir documentació actual sobre la celabració a Isil dels solstici d’estiu. Les fotografies li serin profitoses.
El desig d’Amades em portà , doncs, a Isil, l’any 1957. Vaig conèixer-hi el peculiar Mn Àngel Moga, que em facilità la tasca. I avui, amb la flama del record, evoco el meu somni de la Nit d’Isil.
Pere Català i Roca, 1997


-1978.- Na Dolors Llopart (antropòloga) junt amb en Jaume Arnella (músic), enregistren i transcriuen la melodia de "la Marxa dels Fallaires" i les altres danses, entrevistant a diverses persones d'Isil, entre elles als padrins Pistolet i Foixenc, durant el Juny de 1978. D'aquest treball , Dolors Llopart en fa un escrit el desembre del 1978 i es publica un article en el llibre "Etnologia Pallaresa-Homenatge a Ramon Violant i Simorra. Escudella-2. Tremp 1981).


La Festa de Sant Joan a la Vall d'Isil:     .../... Quan el dia de Sant Joan de l'any 1977 ens vàrem acostar al poble de Gil, crèiem que la festa tal com l'havíem trobat escrita seria un record esborrat i que no trobaríem cap rastre d'allò que els folkloristes explicaven. La nostra sorpresa fou molt agradable, la festa no solament no havia mort, sinó que afegia nous elements .../... Nit, foc, ritu, tot era com havia estat, excepte la música, la qual tal com deien l'avi Ramon i l'avi Joan, no era la d'abans, i això feia perdre part de la tradició i de la màgia de la festa.
Aquest juny passat vàrem voler esmenar aquest fet i, amb l'ajut d'aquests dos avis que recordaven la tornada, en Jaume Arnella va reescriure la música. Així els músics del conjunt van poder tocar la música de les falles, el ball de bastons i el ball pla iniciat pel fadrí i la fadrina a la Plaça Major.../ Dolors Llopart. Des.1978



-1987.- Es publica el fulletó "Aquesta nit encenem falles. Festa Major de 1987. Centre d'estudis del Pallars". Consell Cultural de les Valls d'Àneu. 


Amb textos de Pep Coll, Xavier Fàbregas, Cisco Farràs i Ferran Rella, es publica un interessantíssim fulletó sobre la festa de les Falles. A la pàgina 14 i 15 fan esment al treball de recerca de Dolors Llopart i Jaume Arnella. I a la pag. 26 publiquen la partitura de la Marxa dels Fallaires acompanyada d'aquest text:
L'estiu de 1978 fou recuperada la música de les Falles d'Isil (es refereix a la Marxa dels Fallaires), juntament amb el ball de bastons i el ball pla. L'avi de Cal Foixenc va cantar la melodia de la marxa de les falles, la qual fou enregistrada per la Dolors Llopart. En Jaume Arnella va transcriure sobre el pentagrama les notes d'aquesta melodia ancestral.



-1992.- Es publica: Dansàneu. Els balls populars del Pallars, Volum I i volum II. Ed. el Mèdol. Col·lecció l'Agulla.     


Dos volums fruit del treball de Rosa Mas i Corretgé. En el volum I, hi ha l'apartat de les Falles d'Isil (pag. 176), amb interessants aportacions de la seva recerca i la transcripció de la partitura de la "Música de les Falles d'Isil", (actualment se'n diu: "La Marxa dels fallaires"), feta per el Jaume Arnella l'any 1978.
En el volum II, fa referència al Ball Rodó d'Isil, amb una partitura transcrita per en M. Tomàs. No és un ball que actualment es balli durant la Festa de les Falles .



-1993.- Revista Àrnica, núm. 14. Juny 1993. Consell Cultural de les Valls d’Àneu.


Article: “Aquest any ballaremfalles”, de Lluís Puig. En l’escrit es reflexa l’interès mostrat per les persones d’Isil per tal de recuperar les danses que es ballaven a la Festa de les Falles.
.../... El fet que cada dia menys persones d’Isil recordessin vagament el que elles mateixes havien realitzat, sent protagonistes de la festa, era un motiu punyent de reflexió per part de diversos fallaires que constataven una necessitat palpable d’intentar, si més no, resituar dins del seu propi marc una de les expressions més naturals, arcaiques i espontànies en qualsevol festa: El Ball .../...

   
  
-1993.- Revista Àrnica, núm 17. DANSÀNEU. Novembre 1993. Consell Cultural de les Valls d'Àneu.



Article (1): “Dansàneu 93 a l’escola”, de Cesc Franquesa. Explica que es van ensenyar i promocionar les danses d’Isil en diversos centres educatius de les valls.

Article (2): " Una mata de falles i un sarpat de danses", de Joan Grau. Explica la Festa de la vigília i parla de les danses, l'any que, després de la recerca, aquesta donava fruit i es van ballar les danses:
.../...Enguany, després de beguts i peixats, els fallaires, amb el bastó, han assajat el ball que repetiran a baix, al volt de la falla gran. El diumenge abans, dins l'estudi , que a fora plovive, es van assajar les danses que es ballaren. Qui sap quan fa... cinquanta? Seixanta? potser cent anys? potser més?. En Pere Català Roca, quan a l'any 1957 va a anar a fotografiar les falles d'Isil, ja no es ballaven danses, i algunes de feia molt d temps. A l'estudi érem una trentena de persones entre menuts i joves. Una multitud si comptem que Isil té una cinquantena d'habitants. Amb tot, de fallaires n' érem només vuit.../...  Amb la cançó cantada amb il.lusió i desafinaments, els fallaires, gairebé tots, tan de la vall com forasters, entre entrebanc i cop de bastó han ballat a l'entorn de les falles que esperen. Tot ballant com ho faran a baix quan les falles estiguin tombades al foc de la falla gran.../... (a baix ) Ja fa una estona que enmig del brogit de la gent s'endevina la melodia de la Marxa dels fallaires.../... A l'escenari,els músics. En Jaume Arnella, el qui va recollir les músiques del padrí de Foixenc fa un sarpat d'anys i les va posar sobre paper. La Roser Cabacés, amb el seu violí, i en Joan Figueres, el qui amb Lluís Puig i jo mateix hem intentat ajudar la gent d'Isil que volien recuperar les danses.  I el ball de bastons dels fallaires(es refereix a la marxa dels fallaires). És el privilegi d'haver baixat falla. Poc puntejat i amb algun repic a deshora, però no és pas un esbart, és ben viu que una quarantena de fallaires ballin una dansa que només és un borrós record dels més vells.  Després , el ball de Bastons a terra, rescatat els records del vell Pistolet. Amb el ball pla el rogle de parelles feia cada vegada més gran la plaça. La Bolangera, la darrera, cada vegada més intensa.../... Cada any es baixa una mata de falles, però no pas cada any es recupera un bon grapat de danses.  Jan Grau.4 juliol 1993



-1994.- Vídeo. Les danses del foc a la terra de l’aigua.Conèixer Catalunya. Dansa. Cultura Vídeo.Generalitat de Catalunya.


Un document enregistrat la nit del 23 de Juny de 1993 on es recull la ballada de les quatre danses, “les quals feia més de setanta anys que no es ballaven”. Les músiques de les danses són interpretades per Jaume Arnella. Joan Figueres i Roser Cabacés. La cinta situa les valls a través de l’aigua i el foc i la seva influència en les persones que viuen en aquell territori, seguint un excel·lent guió elaborat per en Jan Grau.


-2000.- Revista Àrnica, núm 47. Desembre 2000. Consell Cultural de les Valls d'Àneu.


Article: "Els balls de les falles d'Isil. Coreografia i música." Escrit per en Lluís Puig i en Joan Figueres.

.../... Ara fa uns quants anys, i des de l'organització del Dansàneu, vàrem poder col·laborar en la reconstrucció de les danses que els padrins del poble d'Isil recordaven haver ballat -sobretot els de casa Pistolet i Casa Foixenc-. Fruit del recull bibliogràfic i la memòria històrica vàrem elaborar aquestes propostes coreogràfiques per tal que les ballessin després d'haver baixat falla, la nit de Sant Joan..../...

És un article ben intencionat però la publicació és plena d'errors. El bon treball d'en Lluís i en Joan, a l'hora de deixar per escrit la coreografia dels balls, queda malmès per l'edició del document. Entre altres errors direm que: Hi manca la partitura i la coreografia de la Marxa dels Fallaires. La partitura que està a l'apartat del Ball de bastons, és la del Ball Pla. La partitura de la Bolangera està editada a l'inrevés. Tot plegat treu credibilitat a l'excel·lent tasca que van portar a terme en Lluís i en Joan en favor de la recuperació de les danses. També cal dir que les seves propostes coreogràfiques no s'avenen del tot amb  les que darrerament , per motius d'adaptació a la realitat, es fan servir a la festa.



-2005.- Es publica: NABIUS. Dossiers de Cultura Pirinenca. Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Pagès editors
Article: "La dansa al Pallars". De Rosa Mas i Corretgé. Un interessantíssim article amb aportacions i reflexions a l'entorn de la dansa al Pallars i arreu. En l'article fa referència a la publicació dels volums de balls populars de Pallars.
.../... A començament dels anys 80 .../... Després del recull d'informació oral, vaig començar l'aplicació del qüestionari de recerca de danses vives que va sorgir del Congrés de Dansa Catalana d'Arrel Tradicional de l'any 1988-89 a les danses que encara es ballaven. Aquests treballs contenien reculls orals, enregistraments de so, fotogràfics i de vídeo. Del conjunt del material recollit en aquests dos moments, i del buidatge bibliogràfic i d'arxius particulars,en van resultar els dos volums del Dansàneu.../
Dansàneu. Els balls populars del Pallars, Volum I i volum II. Ed. El Mèdol. col.lecció l'Agulla. Juliol 1992
Rosa Mas Corretgé. Juny 1999


   
-2010.- CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU DE CATALUNYA.



.../... L'Associació Fallaires d'Isil va impulsar l'any 1993, una recerca efectuada per Joan Figueres, Lluís Puig i Joan Grau, per tal d recuperar les danses, que es tornen a ballar cada nit de Sant Joan des d'aquell any.../...  Recuperades les músiques l'any 1978 i les danses el 1993, al Nit de Sant Joan, es ballen quan els fallaires han deixat les falles a la foguera.
Els músics enceten amb la Marxa dels Fallaires, ballada per parelles, només pels que han baixat les falles des del Faro. Segueix el ball de bastons com l'anomenen a Isil, és la melodia de l'Hereu Riera , ballada sobre els bastons creuats a terra. Després és el Ball Pla, encapçalat pels capdansers, que marquen la pauta i  la segueix tot el poble. La dansa és oberta a tothom, els balladors coregen la cançó. La darrera és la Bolangera, també cantada, que la comencen ballant les dones, convidant a ballar als homes a mesura que ho indica la lletra de la cançó, primer als locals, després als de la vall i finalment als forasters.
Barcelona, 4 març del 2010



-2001 al 2014.- Participo a la festa de les falles, pel que fa a les danses, promovent l'assaig a dalt del Faro i ballant a la plaça

Des de l'any 2001 (possiblement des de l'any 1996. Però no ho tinc recollit en les anotacions) les danses es tornen a ballar a la plaça. Es balla, per aquest ordre: La Marxa dels Fallaires, el ball de Bastons, el ball Pla i la Bolangera. I també és fa un assaig a dalt del Faro, mentre s'espera l'hora de baixar les falles.
Miqui Giménez. nov.2014.



CONSIDERACIONS , DADES, VIVÈNCIES I ANÈCDOTES AL VOLTANT DE LES DANSES:

Les aportacions que faré a continuació son fruit de les meves vivències personals i poden ser ben diferents d'allò que senten i viuen altres persones vinculades a la festa: Veïns del poble i forasters, que participen baixant falla,  o persones que participen en altres aspectes de la festa major o sols en son espectadors.

Com he citat anteriorment, a partir de l'any 2001 tinc recollida per escrit la meva participació musical a la festa de les falles, (tinc imatges de l'any 1997). Aquesta participació no es limita a ser fallaire i  ballador sinó que té la intenció de fer que les danses a la plaça es mantinguin vives, que siguin enteses pels fallaires i pel públic espectador de la festa. Que es segueixi un ordre de ball i que les danses siguin executades de manera entenedora i amb un criteri comú i compartit.

 -L'assaig de les danses a dalt del Faro.
 Poder  aconseguir un moment d'assaig amb les persones que voldran ballar (no tots els fallaires ballen en arribar a la plaça. Cadascú té la llibertat de poder-ho fer), és una tasca ben difícil. Els fallaires i en els darrers anys les fallaires, no son persones que es trobin amb molta assiduïtat. Alguns son del poble, però altres son d'altres pobles de les valls i altres son veïns de segona residència i sempre s'hi afegeix algun convidat. Per tant, organitzar un assaig de danses es converteix en una tasca complicada, sobretot quan la revetlla de sant Joan no coincideix amb gaires dies festius o cau entre setmana i molts dels forasters arriben al poble just en el moment d'enfilar cap a la muntanya.
Però sí que hi ha un moment, breu, on es pot fer una estona d'assaig. Aquest instant es dóna a dalt del Faro, l'indret on els fallaires han traslladat les falles i on preparen la foguera que permetrà encendre-les i iniciar el descens cap al poble. Quan s'arriba al Faro, els fallaires es re- agrupen i reposen de la caminada amb la falla, recollida a les bordes de Lapre i que, travessant el barranc d'Airoto han dut fins allà. Una vegada tothom a lloc, s'obren motxilles i es fa un berenar-sopar. Les botes de vi, formatges i llonganisses son compartides entre la colla. Tot seguit, cal anar a buscar llenya, i després hi ha un moment d'impàs que cal aprofitar. S'espera l'hora foscant per encendre la foguera i és el moment de proposar un assaig. (Encara recordo els primers anys, quan era nou al poble i proposava de fer-ho: -que vol aquest, ara?, qui és aquest?, devia pensar més d'un.  I he de dir que amb els anys, la situació ha canviat del tot. Si trigo massa a proposar l’assaig, ja comencen a dir: - que!, que no hem de ballar?).





I aquí és quan s'agraeix saber tocar el flabiol i el tamborí, fàcils d'encabir dins la motxilla. I també s'agraeix la companyia d'algun músic com en Martí de Manresa que l'any 2007 va pujar amb el sac de gemecs, i també la companyia del Daniel Vilarrubies que els tres darrers anys també ha pujat el seu flabiol. Cal aclarir que el músic o els músics que estan a dalt el Faro, també han de ser fallaires, com tothom que està allà dalt. La claror de la baixada la proporciona la falla del davant i no hi pot haver persones que baixin sense falla.



I també és d'agrair la complicitat de molts fallaires que es prenen seriosament l'assaig de les danses. Fins i tot es podria afirmar que ja no cal recordar massa les coreografies perquè se les han anat fent seves.


-ELS MÚSICS.-

En l’actualitat quan els fallaires arriben al primer carrer del poble, les fadrines, els amics i les persones que han presenciat el descens, els estan esperant. Ben acompanyats per la formació de  músics que acostumen a tocar incansablement la melodia de "la Marxa dels Fallaires". Per a mi, és un dels moments més emotius. Quan tots els fallaires son arribats, els músics van cap a la plaça on es prepararan per poder tocar els quatre balls.

Però fent història direm que: al diari La Veu de Catalunya, del 1902 (citat anteriorment), hi diu que els músics d’aquella festa major era l’Orquestra d’Erinyà. Erinyà es un poblet situat a prop de la Pobla de Segur, a la carretera que va cap a Pont de Suert. D’Isil a Erinyà hi ha uns 75 quilòmetres.

Del 2001 al 2004, la formació de músics que acostumava a tocar els balls era una charanga que venia d'Aragó: "Los del Cinca" ( de ben segur que ja venien els anys anteriors). L'any 2004 fins al 2007, els músics van ser joves del territori: la charanga "Mai toquem bé". L'any 2008 van tocar "Ministrils del Raval", i del 2009 fins el 2104, de nou una charanga formada per joves del territori, la majoria tocant la gralla: "Kina Kreu". Sempre hi ha hagut bona entesa entre els músics i el capdanser (paper que he tingut el privilegi de poder fer en aquests anys) i és molt important perquè a la plaça hi ha moltíssima gent, no hi ha megafonia per explicar que és el que s’està fent i per tant els fallaires han de fer-se lloc, s’han de posar a punt per ballar i els músics han de saber quan s’està a punt. Gest i mirada entre el capdanser i el cap dels músics és l’entesa que dona peu a l’inci de cada ball.

Pel que fa als músics, cal destacar el paper que ha jugat el Consell Cultural de les Valls d'Àneu, el Dansàneu i l'Ecomuseu de lesValls d'Àneu a l'hora d'engrescar als infants i joves del territori a aprendre a tocar instruments tradicionals (gralla, acordió i aquesta tardor, el sac de gemecs). Aquest treball a permès que hagin sorgit grups i formacions musicals, que es van incorporant a participar en les diverses manifestacions culturals de les Valls.


-LA MÚSICA.-

 Les partitures les té l'Esther Isus de Casa Foixenc. (Crec que en un to diferent del que jo transcric en aquest escrit).
Amb motiu del Dansàneu es va enregistrar el  disc DANSES PALLARESES l'any 1994 TRM0047CD,ISBN 84-393-3180-0, que recull les melodies.




-LES DANSES.-

Com a trets generals es pot dir:
-Que les quatre danses son col·lectives.
-Que no son de lluïment (no ho balla un esbart), però permeten el lluïment del fallaire i sobretot permeten manifestar l'alegria d'haver arribat amb el foc i de retrobar-se amb la gent. Alhora, també acaben permetent que s'hi pugui incorporar la gent que no ha participat en la baixada de falles.
-Que tenen una durada òptima, establerta i pactada durant aquests anys, donada pel fet que els fallaires noten el cansament i que la intensitat del foc i l’espai no permeten esplaiar-se massa estona.
 -Que les danses es ballen seguint una coreografia que, lluny de voler desvirtuar, pretén adaptar-se a la comprensió dels balladors amb la finalitat de fer-les fàcils, entenedores i vives. 
-Que segueixen un ordre que té, al meu parer, una lògica  social i jeràrquica. Primer ballen els protagonistes ( fallaires Isilencs i forasters), però quan toca, ballen i van al davant les persones del poble (pubilles), i les noies son les que tenen el seu moment de decisió i protagonisme donant permís  als nois per tal que s’incorporin al seu ball i finalment també permeten que tothom pugui ballar i incorporar-se a la festa.


-La Marxa dels Fallaires. 


La primera de les danses és "La Marxa dels fallaires". Ballada en parelles, sols la poden ballar les persones que han baixat falla i per poder-ho fer necessiten el bastó (normalment d'avellaner) que els ha servit per mantenir l'equilibri al llarg del descens i també per suportar i repartir millor el pes de la falla.
Si consultem els llibres de Vicenç Bosch. Balls Antics del Pallars. Garsineu edicions. Tremp 1997 (edició facsímil del llibret publicat l'any 1907),i de Rosa Mas Corretgé. Dansàneu. Els Balls Populars del Pallars. Volum I. El Mèdol. Tarragona 1992,


trobarem un bon grapat de similituds entre la melodia de la Marxa dels Fallaires d'Isil i melodies d'altres pobles. La mateixa Rosa Mas ens comenta que la melodia era utilitzada pel Contrapàs de la Teia (Tremp, Vall de Bohí), també en el Contrapàs de Palau Noguera. I si anem consultant altres partitures d'ambdues publicacions, anem trobant similituds en el Contrapàs de la Pila (Valls del Flamisell, Salàs, Sarroca de Bellera, Paüls, Malpàs), en el Contrapàs Xinxina ( A Gerri s'havia ballat abans que la Morisca, Senterada) i amb el Tirabol de la Patum de Berga !.

Com s'escampaven aquestes melodies?.  Perquè, de ben segur els músics hi han tingut alguna cosa a veure. La Rosa Mas comenta, el volum I de Dansàneu, que en Josep Castells de Salàs havia tocat a les falles d'Isil. I de ben segur que també devia tocar en moltes altres poblacions del Pallars. Però anar del Pallars fins al Berguedà durant bona part del segle XX no era gens fàcil. Com devia arribar tant lluny aquesta melodia? Algun estudiós ens en dirà quelcom, però jo hi voldria afegir un supòsit de "collita pròpia", a partir de les meves modestes recerques: Els padrins de Cal Foixenc i de Cal Pistolet (de qui van transcriure la melodia na Dolors Llopart i en Jaume Arnella, el 1978), tenien bestiar. El padrí Pistolet ens havia explicat en més d'una ocasió que havia fet la ruta fins a Avià, per portar animals a un ramader (possiblement a la Colònia Agricola Graugés). Crec recordar que l'avi Pistolet va morir el 2004, amb cent anys. Vol dir que va néixer el 1904 (recordem que el 1902 és té noticia de la festa de les falles). Per tant, durant la seva vida va tenir ocasió de viure un bon grapat de festes de les falles i també deuria fer un bon grapat de viatges d'Isil cap a Avià i tornada. D'Avià a Berga hi ha uns quatre quilòmetres.

Sempre havia pensat que potser el padrí Pistolet o algú de la colla amb qui anava, van fer córrer aquesta melodia des de Berga cap al Pallars.  Però darrerament, buscant informació dels Tirabols de la Patum, vaig trobar una nota que deia: - "Els Tirabols son peces amb arrels al Pallars Sobirà i amb influència Occitana molt marcada".
Si algú en vol fer recerca o hi vol aprofundir, aquí en queda un apunt.

Com es balla en l'actualitat:

Els músics interpreten la partitura quatre vegades.

(En el Cd DANSES PALLARESES s’interpreta sis vegades)


Els fallaires es situen encarats per parelles, fet una renglera que avança en sentit contra horari al voltant de la falla major. Han de portar el bastó que han utilitzat per baixar la falla, agafant-lo creuat davant del cos amb la mà esquerra a dalt i la dreta a baix.
Part A: Les parelles avancen fent galop lateral i en el compàs 1 i 4 (temps forts de la melodia), fan una picada contra el bastó de la parella mentre fan el salt una mica més alt i també el gest d'aixecar els braços. En total, fan quatre picades.
Part B: Cada parella salta, voltant al lloc, en sentit contra horari picant a cada compàs contra el bastó de la parella. En total, fan dotze picades).



-El ball de bastons.

Quan es parla d'aquest ball s'acostuma a dir que és la melodia de l'Hereu Riera. Aquesta afirmació no és del tot certa. La melodia hi té similitud però és diferent.

La cançó de l'Hereu Riera també ens situa l'escenari en una festa voltada de foc, de fogueres, de cabanyes que cremen i dimonis que tempten. És la festa de Sant Antoni, en el cicle Nadalenc, en temps de solstici d'hivern. L'Hereu Riera es balla damunt de dos bastons i aquests estan posats damunt d'un got de vi. Els bastons simbolitzen la creu en la que va morir Jesús i el got de vi se'l beurà qui salti per damunt dels bastons sense fer-los caure, mentre es canta la tornada de la cançó.

Desconec perquè el ball de bastons d'Isil, es balla damunt de tres bastons. Podria ser una proposta coreogràfica proposada per en Lluís Puig i en Joan Figueres a partir dels treballs realitzats en el Dansàneu.  En aquest punt, torno a deixar feina per a futures investigacions.

Aquesta dansa sols la ballen els fallaires, fent grups de tres i ballant alhora.

El bastó també serà imprescindible per fer aquesta  segona dansa. El necessitaran per posar-lo al terra, creuant-los fent grups de tres. Els fallaires ballaran, primer voltant-los i després saltant per damunt d'ells.

Com es balla en l'actualitat:


Els músics interpreten la melodia quatre vegades. No es canta la lletra.

(En el Cd DANSES PALLARESES s’interpreta cinc vegades i es canta la lletra)

A la frase musical A (vuit compassos), els tres balladors van avançant girant en sentit contra-horari al voltant dels bastons. Si ho saben fer, fan punt de ball pla, però s'acostuma a fer pas de vals (fins i tot es fa marcant sols el primer pas i gronxant el cos). Això sí, començant a avançar amb el peu dret. D'aquesta manera, quan toqui saltar estaran repenjats damunt del peu esquerre i podran fer creuar el peu dret per damunt del bastó.

A la frase musical B, cada fallaire queda situat entre dos bastons, deixant un espai buit entre fallaire i fallaire. En el temps fort del primer compàs, el peu esquerre fa de suport al lloc i el peu dret passa per damunt del bastó que queda a l'esquerra  trepitjant a terra permetent que el cos s'hi repengi, seguidament el peu esquerre trepitja a lloc, el peu dret torna trepitjant a lloc i serà el peu esquerre el que creuarà per damunt del bastó que queda situat a la seva dreta trepitjant a terra i permetent que el cos s'hi repengi, el dret trepitja a lloc i es reprèn de nou tot el joc de passos (veure esquema).





- El ball pla.

Al diari La Veu de Catalunya, del 1902 (citat anteriorment), hi diu: “... Dia 24. A les 11 balladas, sovintejant el tipich “ball Pla” que tan bé sap conservar nostre jovent, encara que alguns ignorants creguin que hauria de caure en desús, sustituintlo pel exótich flamenquisme...”

Per fer la tercera de les danses, el "Ball Pla", el bastó ja els hi farà nosa. La majoria de bastons seran llençats al foc. En aquesta dansa sortiran a ballar les noies del poble fent parella amb els fallaires. També es permet que s'hi incorpori qui ho desitgi. Hi ha un ordre de balladors: al davant les pubilles -en aquests anys citats sempre ha sigut l'Esther de Casa Foixenc qui ha obert el ball- i jo mateix l'he acompanyat com a capdanser (tot un privilegi).

Com es balla en l'actualitat:


Els músics interpreten la melodia 4 vegades a ritme ternari 3/4 i a continuació 4 vegades a ritme binari 2/4. No es canta la lletra. Els capdansers no han d’atrapar a la parella que tanca la filera.

(En el Cd DANSES PALLARESES s’interpreta quatre vegades a ritme ternari i dues a ritme binari i es canta la lletra).

La posició inicial fa posar els balladors i balladores fent una filera de parelles que va fent un semi-cercle o, depenent del nombre de balladors pot arribar a fer una rotllana. Al davant s’hi posa la pubilla acompanyada del capdanser, seguits de les altres pubilles del poble amb la seva parella de ball. Els nois estan situats a la part interior del semi-cercle/rotllana i les noies a la part exterior.

El noi estira el braç dret endavant a l’alçada de les espatlles i ofereix la mà a la noia. Aquesta estira el seu braç esquerre i repenja la seva mà a la del noi, agafant-se. El braç esquerre del noi pot quedar lliure i fer un moviment de “tancar i obrir” o es pot mantenir a la cintura o a l’espatlla. La noia acostuma a dur un mocador i el fa voleiar movent el braç endins i enfora.

Durant el ritme ternari:
A la part A es va avançant cap endavant, el noi comença a avançar amb el peu dret i la noia amb el peu esquerre, fent un moviment “cap endins” (trobar-se), “cap enfora” (separar-se). Si ho saben fer, fan punt de ball pla, però s'acostuma a fer pas de vals (fins i tot es fa marcant sols el primer pas i girant lleument el cos). Hi ha balladors i balladores que saben fer el punt de ball pla, però el cansament, el calçat (botes de muntanya), els dos o tres quilos de fang acumulats a les botes i els pantalons i la mullena dins dels mitjons, ho fan un pic difícil.
A la part B, deixant-se anar de mans, giren fent un quart de volta a cada compàs (4 compassos) aconseguint fer una volta sencera. Els nois en sentit horari i les noies en sentit contra horari. En el primer compàs queden encarats, en el segon compàs queden de costat però en el sentit contrari a la direcció que es portava a la part A, en el tercer compàs queden d’esquena (la noia mirant al públic i el noi mirant a la foguera), en el quart compàs tornen a quedar de costat i ja en el la direcció que han d’anar, reprenen la part A.

Durant el ritme binari: El capdanser inicia la corranda fent una renglera i saltant de costat en sentit contra horari procura portar al grup fins el lloc on hi hagi més espai entre el públic i la foguera, allà la corranda es va cargolant fins al final de les 4 tirades que fan els músics.


-La Bolangera.


La darrera de les danses cedeix el protagonisme a les noies del poble. Elles inicien la "Bolangera" i permetran que s'hi afegeixin els fallaires i també deixaran que puguin ballar les persones que fins aquell moment eren espectadores.

Com es balla en l'actualitat:


Els músics van interpretant la melodia fins que els balladors surten de la plaça. No es canta la lletra.

(En el Cd DANSES PALLARESES s’interpreta set vegades i es canta la lletra).

Per iniciar la dansa, es fa una rotllana de noies, (haurien de ser sols les del poble). Agafades de mans. Ballaran així dues tirades.
A la tercera tirada, s’hi incorporen els nois, a la quarta s’hi incorporen els forasters espectadors.

A la part A es fa un punteig a lloc, iniciant-lo posant el peu dret davant del peu esquerre. Això permetrà que en iniciar la corranda estiguin repenjades al peu esquerre i avancin de costat amb el peu dret. Els braços es mantenen avall.

A la part B, corranda lateral amb moviment de la rotllana contra horari, el peu dret inicia l’avanç i l’esquerre es creua per anar fent el salt. Els braços s’aixequen doblegats.

A partir de la quarta tirada, el capdanser (que s’haurà incorporat a la rotllana posant-se al costat de la pubilla), trenca la rotllana i s’agafa amb la parella posant-se un davant de l’altre amb els braços aixecats enlaire fent un pont, la segona parella passa per sota i en sortir fa un altre pont i així successivament. Quan ha passat tothom, el capdanser i la pubilla passen de nou per sota de tots els ponts i surten de la plaça fent galop, la resta de balladors els segueixen. La sortida es fa en direcció cap a l’església. Allà, barrejats entre el públic s’acaben les danses.

Els darrers anys, a la rotllana s’hi ha afegit moltíssima gent, fins i tot nens i nenes menuts i això dificulta que es pugui ballar bé. Es fan molts ponts i els músics no poden anar tocant la melodia fins “l’endemà”. Per tant, el capdanser, quan veu que ja s’han fet forces ponts i s’allarga massa, trenca l’ordre i s’emporta els fallaires cap a fora. Aquest moviment no sempre s’aconsegueix, però els músics sí que ho saben i per tant, quan veuen que el capdanser surt de la plaça, deixen de tocar i s’acaba el ball.
----------------------------------------------------------------------

I arriba fins aquí, allò que sé i us puc dir.
Conclouria dient que les danses a Isil, actualment son ben vives. Que hi ha jovent per anar-ho mantenint i  músics que han après i interpreten correctament les melodies.
Potser es podrien escriure uns protocols, i també ara que hi ha mitjans, fer-ne un enregistrament sonor i musical partint d’allò que es viu a la festa. Tot plegat faria que les danses d’Isil, no estiguessin mai més “lligadetes per un fil”.

Miqui Giménez. 23 de Novembre del 2014

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
                                   ISIL - Danses 
 (novetats, noticies, publicacions, comunicacions....)




--------------------------------------------------------------------------- 


Publicació Actes Ir Simposi Focs a la Mediterrània. Reus maig 2017


Any 1993. Recerca i recuperació danses a les falles. Imatges de JAN GRAU

Presentació del llibre amb l'article sobre les danses d'Isil.


Dansàneu. Recerca i Arxius, LA DANSA. Comunicació: Danses d'Isil,  a càrrec de Miqui Giménez. Juny 2016


Bon article de MIGUEL AZNAR, sobre les Falles i Mossèn Josep Miró


1er. Simposi Internacional de Focs a la Mediterrània. Vic 27/28 Maig 2016
Presentació comunicacions: Danses i Jocs tradicionals.







(imatges baixada falles 2011. A l'enllaç, assaig danses)