Gràcies per Ma Liberté, Hiroshima, 17 ans i altres poemes que m'han arribat a emocionar i m'han servit per poder dir el que sentia.
Disset anys
una dona un infant
que quasi res coneix
i el seu cos descobreix.
Un cos que el sol embriaga i que la nit amaga.
Disset anys
un somriure innocent
i els ulls dòcils i clars
arreu volen mirar
amb una fam de llop, amb una set de tot.
Disset anys
els pits de color blanc
al vent van provocant
amb insolent encant.
Disset anys
i poder prendre el temps
un temps per rebutjar el món organitzat
i fer a cada instant
un avui, un cant
Disset anys
i viure a cada instant
un caprici d'infant
desitjos de gent gran.
Disset anys
jo he estat adolescent
i jo encara ho sóc
en descobrir el teu cos
com un fruit desitjat
com un crit revoltat.
Disset anys, ara tens.
Disset anys, sols tens.
Disset anys.
Un amor.
Un infant.
