JOCS TRADICIONALS, DANSES, CONTES I CANÇONS. Instruments tradicionals i joguines sonores de picar, rascar i bufar. - Des de 1981 -

dilluns, 7 de desembre de 2015

LES FALLES DEL PIRINEU. Exposició i noticies. Desembre 2015


EXPOSICIÓ: FESTES DE FOC AL PIRINEU

Divendres dia 4 de desembre del 2015, es va inaugurar al Museú d'Història de Catalunya l'exposició "Festes de Foc al Pirineu", 


La noticia recollida a Vilaweb:


Imatges del dia de la inauguració (retrobada amb bons amics):




L'exposició de la diversitat de falles és molt interessant. Feu-hi visita, us agradarà!.

---------

ARTICLE: (La Vanguardia 7-12-2015)

LA MULTINACIONAL DEL FOC ES DE FESTA.


PAU ECHAUZ Lleida Celebració de les falles en un municipi del Pirineu català MERCÈ GILI
Els municipis fallaires dels dos costats de la serralada pirinenca celebren el seu nomenament de patrimoni immaterial de la humanitat
Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus són manifestacions d'origen mil·lenari i pagà que van ser incorporades per la cultura cristiana i que s'han celebrat durant segles com a expressió de la unió entre l'home i la naturalesa. La nit de Sant Joan s'encenen torxes dalt d'una muntanya i es baixen enceses fins al poble, on són l'element central de la festa. A partir d'aquesta setmana, les falles, per denominar-les amb el seu nom autèntic, tenen una etiqueta que ressalta la seva singularitat i el seu valor social i cultural, són patrimoni immaterial de la humanitat per decisió de la Unesco. De manera excepcional i per
demostrar l'alegria pel nomenament, a gairebé tots els 63 pobles on es viu la festa, dimecres passat, membres dels grups fallaires van pujar a la muntanya i van baixar amb les torxes de fusta enceses per al final reunir-les totes en una foguera a la plaça i ballar, beure i cantar. L'Associació de Municipis Fallaires la formen 34 pobles de França, 9 d'Aragó, 17 de Catalunya i 3 d'Andorra, que ha estat l'encarregada de coordinar i presentar la candidatura multinacional. El foc és l'element comú. A
Catalunya i Andorra se les coneix com a falles, (del llatí fàcula, torxa) mentre que a la Val d'Aran se les denominen haros, taros, harts o faros, (del grec pharos). A l'altre costat d'Aran,
a Luchon, se les coneix com a brandons (de la llengua franca, brand, teia, o de l'occità brandou, branca verda). A l'Aran es baixen troncs semioberts, mentre que a Andorra es treballa l'escorça de bedoll
En alguns llocs com Isil el ritual no s'ha deixat de celebrar mai; d'altres l'han rescatat fa poc
i la branca de boix per crear boles de foc que es fan giravoltar al costat de la foguera, en la qual hi pot haver una falla major. A tots els pobles, baixar o córrer les falles és un símbol d'identitat per tothom, tot i que pels joves sobretot significa el pas de l'adolescència a la vida adulta. El foc i el fum purifiquen la muntanya i l'entorn du-
La candidatura de les altres Falles, les valencianes, a patrimoni immaterial de la humanitat, segueix el seu curs. L'octubre passat el Consell de Patrimoni Històric les va escollir com a aspirant espanyola a formar part de la llista de la Unesco. La decisió es podria prendre d'aquí un any.
rant la baixada. Quan la festa s'hagi acabat, molts agafaran brases mig enceses o un munt de cendra per escampar a la porta de casa i protegir-les de qualsevol mal. En alguns llocs com Isil, a la vall d'Àneu, no consta que s'hagin deixat de celebrar mai, mentre que en altres pobles les han recuperades i promocionades com a rescat cultural i identitari, i també com a atractiu turístic.
Tota la comunitat fallaire pirinenca s'ha compromès a salvaguardar les falles i preservar-ne els ritus i les variants locals per exercir el nomenament de patrimoni immaterial de la humanitat. Així ho proclama la declaració d'Andorra firmada dijous passat a Andorra la Vella per representants dels tres estats. El primer objectiu és la creació d'una associació internacional de fallaires des de la qual s'impulsarà l'estudi de la tradició, la difusió i la promoció de la festa, la protecció dels espais i els recorreguts de les falles i l'ajuda als grups locals que mantenen encesa la flama.
Amb tot plegat, la candidatura ha aconseguit el seu objectiu, però sense que la denominació de falla, haro o brandon s'hagi pogut fer servir, segons l'organització, per no competir ni confondre amb les Falles de València. La denominació festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus ha estat acceptada no sense polèmica, no només per l'absència del nom ­més antic que les fogueres de València­ sinó també per la nul·la referència a Sant Joan.

-----------------------------------------------