JOCS TRADICIONALS, DANSES, CONTES I CANÇONS. Instruments tradicionals i joguines sonores de picar, rascar i bufar. - Des de 1981 -

dissabte, 30 de juliol de 2016

MADRID, MADRID, MADRID. Joguines i jocs en diversos museus. Juliol 2016

Van coincidir diversos factors i tots anaven encaixant, fent que un viatge a Madrid prometés ser ben enriquidor. Hi havia la clausura d'una exposició de jocs tradicionals a La Corrala, l'exposició del Bosco al Museo del Prado, la trobada amb en Pepe Moltó i la companyia d'en Martí que acabava escola i treball i tornaria cap a casa a passar l'estiu. Al Biel Pubill li anava bé el programa, així que, maleta al cotxe i a fer via. Aquesta és una crònica d'allò que vem trobar i no pas de tot el que vem fer del 20 al 24 de juliol del 2016 per la capital d'Espanya.
Tres pinxos pinxets !.


El primer museu que vem visitar va ser el Lázaro Galdiano. Vem saber que hi havia una temporal sobre escultures inspirades en l'obra d'en Bosco i ems hi vem apropar. El museu però, ja ens va oferir imatges i objectes relacionats amb el joc i les joguines. Alguns sostres mostraven imatges de joc:




A les vitrines també hi podies observar objectes relacionats amb joc: Com aquest dau e marfil anomenat de Carles V, Flandes segle XVI.
Aquesta figura bronze titolada "niños saltando a pídola", de Charles Georges Ferville-Suan, França, 1900

I un parell de quadres on s'hi pot observar material de joc.


Però, entre mig de les peces exposades, havies d'anar descobrint peces que l'escultor Sjon Brands havia anat situant. Peces que formaven part de l'exposició temporal: "ARTILUGIOS BOSQUIANOS".





La resta de les peces estaven distribuïdes per l'edifici i talment tot i ser peces extretes dels quadres del pintor, eren un genial exercici plàstic d'imaginació i creativitat.




::::::::::::::::::::::::::    ::::::::::::::::::::::::::::::   :::::::::::::::::::::::::::::::::

També vem visitar el museu Sorolla,

I en el mateix museu, vem poder jugar a la recerca de tresors: Geocaching GC48WQ8

:::::::::::::::::::::   ::::::::::::::::::::::::::::   :::::::::::::::::::


I cap a LA CORRALA, un espai que arquitectònicament ja val la pena de visitar i alhora poder veure el museu d'art i tradicions (que van ampliant), però que hi tenia una exposició temporal de jocs tradicionals a càrrec de la Universitat Autònoma de Madrid i el Museo del Juego 






L'exposició era ben digne. Per la nostra part, acostumats a veure objectes i peces de joc com les que hi havia exposades, no ens vem endur cap sorpresa. Però no és per treure mèrit a l'exposició, que realment era molt complerta. Hi vem deixar una dedicatoria felicitant-los pel treball.





::::::::::::::::::::::::::     ::::::::::::::::::::::::::::::::::     ::::::::::::::::::::::::::::


Casualment, al Museo del Traje hi havia una altra exposició amb el tema que ens interessava. 
"Los juguetes hablan alemán"
Una exposició de joguines de llauna i retallables, curiosa i ben presentada.



la major part dels retallables eren de temàtica militar i em vaig entretenir a retratar els soldats que duien instruments musicals:





:::::::::::::::::::::     :::::::::::::::::::::::::     ::::::::::::::::::::::::::

I, cap al museo del Prado. Allà hi havia l'exposició sobre l'obra de Jheronimus van Aken (1450-1516), conegut com "El Bosco". La vem veure tota i ens vem "saturar" admirant i contemplant la seva capacitat d'invenció i interpretació. No hi tinc imatges de les seves obres. 
Això si, en Goya i el seu "pelele", no podia deixar de ser visitat.

:::::::::::::::::::    ::::::::::::::::::::::    :::::::::::::::::::

I encara en vem trobar més de temàtica juganera. Vem entrar al Museo de História de Madrid, i a més de quedar bocabadats amb la maqueta que ténen de la ciutat, vem trobar alguns altres tresors.




:::::::::::::::::::::     :::::::::::::::::::::::::::::    :::::::::::::::::::::



Encara, anant pel carrer vem trobar-nos amb escenes representades en alguns dels "azulejos" que es conserven. Escenes de costums en el que hi apareix el "barquillero".

Però no sols de museus viu l'home i vem tenir la sort de trobar-nos i conèixer a en Pepe Moltó i la Leonor. De la seva mà vem descobrir uns raconets imprescindibles i extraordinaris que, de moment, en guardem el secret.
A en Pepe li vem portar algun present, entre ells, aquest parell d'instruments de canya, construïts per un servidor de vostès.

I així, entre CANYA i
CANYA !,
vem acabar de passar uns dies ben rebonics i aprofitats, en una ciutat collonuda i entre persones genials. 



TORNAREM !!!!