Espectacle
que realitzaven en el marc del Monestir de Sant Llorenç de Guardiola i dins de
la programació del festival SPLENDOR.
No
cal dir que vem gaudir i riure amb l’actuació, però també vem gaudir, i molt,
de l’esplèndid entorn i del mateix edifici del monestir.
I
per arrodonir-ho, el mateix festival també ens va fer descobrir una exposició
que vaig trobar molt interessant.
El
títol era: LAMPEDUSA, un tret al peu d’europa, d’Antoni Fábregas. Una exposició
que, com diu l’autor, plasma, amb
rotunditat, l’èxode de milers de refugiats a les aigües del mediterrani, una
tragèdia indigna i persistent que ens interpel-la i ens esperona a canviar
actituds poc convivencials i solidàries.
Persones
que s’han hagut de fer a la mar, desesperats, buscant una oportunitat de viure
millor, sovint damunt de vaixells ben precaris. I és amb aquests materials
precaris que l’Antoni Fábregas ens ofereix una preciosa mostra de plàstica i
creativitat. Una exposició, que colpeix. Construïda amb materials trobats i
reciclats (qui sap si de restes de naufragis), amb els que ens endinsa mar
enllà en cada quadre i ens fa rumiar entre la bellesa de l’obra i la tristesa,
la penúria, la tragèdia, la solitud, la mort... fent entrar en conflicte
emocions i sentiments.
El
nostre va ser un viatge ben aprofitat.
