El 23 de Novembre del 2014, l'Esbart Català de Dansaires de Barcelona em va convidar a fer una intervenció dins de l'espai "Aportacions a la dansa catalana 2014. Homenatge a M. Rosa Alonso".
Vaig presentar un text relacionat amb les danses que es ballen al poble d'Isil (Pallars Sobirà), quan es baixen les falles la nit de Sant Joan.
El text presentat el podeu llegir a continuació i al final de l'escrit hi trobareu noves noticies relacionades amb les Danses (publicacions, comunicacions...):
ISIL. SOBRE LA FESTA DE LES FALLES I L’AUTOR DEL TEXT
Isil és un poblet
del terme municipal de l'Alt Àneu a la comarca del Pallars Sobirà. Situat a
ambdós costats de la Noguera Pallaresa i a uns 1163 metres d'altitud.
Actualment està habitat durant tot l'any per una quarantena de persones.
En aquest municipi
s'hi celebra la Festa Major per Sant Joan (és la primera festa d'estiu dels
pobles de les Valls d'Àneu). En el marc de la festa major pren un protagonisme
especial la baixada de les Falles durant
la revetlla de Sant Joan, la nit del 23 de Juny. La festa de les Falles d'Isil
va ser declarada festa d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya l'any
1991.
Abans d’encetar el
text sobre la festa i les danses, voldria justificar la meva aportació fent una
mica d'història de la vinculació que he tingut amb les terres Pallareses. De
jove i a través de l'escoltisme vaig passar diversos estius a les Valls d'Àneu,
alguns dels caps de l'agrupament Mossèn Homs de Terrassa eren fills dels primers forasters que van
adquirir cases de segona residència als pobles d'Isil i Borén i ens portaven a
fer campaments per aquells territoris. Posteriorment vaig passar moltes
temporades de vacances i festivitats al poble de Mallolís (coma de Burg) i
l'any 1995, a través del Dansàneu, vaig tornar a fer vida al Pallars. En
aquesta ocasió per instal·lar-me a Isil on, amb la família, hi tenim casa de
segona residència des de l'any 1997.
Paral·lelament la
meva tasca en el món educatiu i musical em va fer vincular i interessar pels
costums pallaresos i del poble d'Isil, entre ells la Festa de les Falles. En
aquells anys ja formava part del grup de recerca i música tradicional
"Ministrils del Raval" de Terrassa, juntament amb en Lluís Puig, Joan
Figueres i Roser Cabacés, amics que, com podrem veure posteriorment van formar
part activa en el treball de recuperació de les danses d'Isil.
Al llarg d’aquests
darrers vint anys, he pogut observar alguns canvis en els continguts rituals de
la Festa de les Falles, que han variat en alguna de les formes, però no en
l’essència. Caldria citar la participació de nens i nenes en la baixada de
falles (esperen als fallaires fent una foguera -en els darrers anys dues-, en
els primers prats del poble, des d’on s’incorporen a la comitiva). També cal
destacar la cada vegada més nombrosa participació de noies en el grup de
fallaires. També hi ha hagut canvi en la formació musical que interpreta les
melodies (s’ha passat d’una xaranga que venia de l’Aragó a formacions de joves
grallers del territori) i com a punt d’interès per aquest article, s’han
aconseguit recuperar satisfactòriament les quatre danses.
Danses que ja es
citaven en la primera referència escrita de les falles d'Isil: la trobem el 1902, en una crònica sobre la
Festa Major al diari "La Veu de Catalunya". En un fragment del text
s’hi diu: “... tornen del cementiri.
Saltironant el típic contrapàs al voltant de grans fogueres establertes als
principals carrers.”
LA FESTA DE LES FALLES. EL RITUAL.
Del ritual de la
festa, m’atreviria a citar-ne cinc moments destacats:
-La tallada de les falles: A primers de maig es
procedeix a la tallada d'arbres (pi negre) que serviran per a fer les falles,
aquest mateix dia també es talla la falla gran que es planta en un lateral de
la plaça de l'església i es mantindrà així fins el dia de la revetlla. La resta
de les falles es porten als prats de les Bordes de Lapre per tal que
s'assequin, on s'hi quedaran fins el dia de la revetlla.
-la baixada: El dia de la revetlla de
sant Joan, les falles son recollides de les bordes de Lapre i els fallaires les
traslladen per la muntanya fins al cim del Faro, un rocam enlairat situat a la
part oest del poble. Allà s'encendran i es procedirà a la baixada en un descens
vertical fins arribar al poble.
-la rebuda: Les fadrines reben als
fallaires a l'entrada del poble i els hi ofereixen tres obsequis: un got de
vi/moscat, un tall de coca i un ramet de flors (clavellines, xeringuilla i menta). És un moment emotiu i molt
gratificant, els fallaires son rebuts també pels músics i aclamats per les
persones que els han anat a rebre.
-la volta al poble: els
fallaires es dirigeixen al cementiri on fan una marca en forma de creu a la
porta d'aquest, després tornen cap al poble, travessen el riu Noguera pels dos
ponts, fan un passeig per la part est del poble, salten petites fogueres que
troben pel carrer, fan traguinyol d’algun porró que els espera i tornen cap a
la plaça de l'església llançant les seves falles als peus de la falla gran.
-les danses: Al voltant de la falla
gran es ballen quatre danses: La marxa dels fallaires, el ball de bastons, el
ball pla i la bolangera.
LES DANSES A LA FESTA DE LES FALLES
D’ISIL.
Continuant en el
ritual de la festa, cal dir que per motius que ben segur podrem trobar i
entendre entre explicacions i treballs d’etnògrafs, antropòlegs i historiadors,
la música i les danses, arreu han passat, de vegades sense saber com, a ser
patrimoni d'un poble i per diverses raons també n'han deixat de formar part. En
el cas d'Isil aquestes variacions,
possiblement provocades pel moviment migratori de la població, van arribar a
fer-les desaparèixer de la festa, però
no de la memòria dels habitants d'Isil.
El cert és que, per
voluntat de diverses persones del poble i de les valls, vinculades a treballs
de recerca i etnografia, i per d’interès de persones forasteres que hi van
establir vincles, es va iniciar un procés de recuperació que ha arribat fins
l'actualitat, i ha donat com a fruit la recuperació i realització de la ballada
de danses, colofó final de la festa.
Cal remarcar l’encomiable
treball que ha realitzat el Consell Cultural de les Valls d’Àneu en favor de la
recuperació i consolidació de la Festa de les Falles.
Un resum d’aquesta
tasca es pot llegir en l’article d’en Ferran Rella (president del Consell):
“Pere Català Roca i les falles d’Isil”, publicat a la revista Nabius núm. 9,
Consell Cultural de les Valls d’Àneu el desembre de 2011.
En el text es recull
el viatge que l’any 1957 va portar en Pere Català a visitar Àneu. En el mateix
article es fa palès l’interès per part del Consell de recollir dades,
consolidar i donar a conèixer la Festa. Així, en l’article es fa referència a
la publicació que van editar l’any 1987 “Aquesta nit encenem falles”
(citada més endavant en aquest treball), també a l’inici de l’Associació de
Fallaires d’Isil, al treball per aconseguir l’atorgament de la distinció de
Festa d’Interès Nacional i a la creació del Dansàneu l’any 1992
partint de la voluntat d’en Lluís Puig, Ferran Rella i Jan Grau (veure revista
Nabius núm. 8 Especial Dansàneu. Consell Cultural de les Valls d’Àneu del
Juliol de 2011) i de la bona tasca del coreògraf Joan Serra, que en va ser alma mater fins l’any en que va
traspassar, el juliol del 2013.
En el meu cas, a
partir de la relació d'amistat establerta al llarg dels anys amb les persones
del poble d'Isil -i involucrat en la vida cultural del poble -com altres dels
forasters que hi tenen casa de segona residència-, he pogut viure la festa de
les falles i he pogut col·laborar en altres actes. Així, l'Associació de
Fallaires (actualment
és l’entitat organitzadora i
dinamitzadora de la Festa) em va proposar fer una intervenció parlant de la música a les falles en
un dels actes de la festa major de l'any
2010.
A partir d'aquella recerca he pogut establir
una senzilla cronologia d'aquest procés de recuperació en la que incorporaré la
meva vivència en la part més actual:
-1902.- Vaig trobar que a la cita de "La Veu
de Catalunya " del 1902 on, com he dit anteriorment es parlava de la festa
de les falles, també s'esmentava que es ballava el Ball Pla durant tres dies.
-1957.- Una altra cita va arribar de la mà de la
visita que va fer a Isil l'any 1957 en Pere Catala i Roca. Sembla ser que en
aquell moment es ballava encara alguna dansa.
Una nit màgica
segons Pere Català i Roca
A les Falles
d’Isil de l’any 1957 només jo podia considerar-m’hi espectador foraster, perquè
les altres dues persones foranes tenien vinculació amb el Pallars: l’apreciat
folklorista Joan Lluís i la seva muller, Alba. De fet, ell, l’amic Joan Lluís,
va participar com un fallaire més a la festa del foc, i així, el recordo prou
bé duent una falla, ballant la dansa característica i, encara, exhortant els
músics –ignoro si locals o no- a què toquessin acords impropis de la meravella
d’aquella càlida nit de la vigília de Sant Joan. Amb raó, a hores d’ara l’autor
pirinenc Ferran Rella pot glossar el que anomena “l’escenificació del ritual
del foc”.
El perquè de la
meva anada a Isil obeïa a més d’un motiu. D’antuvi, la voluntat d’excursionista
i el coneixement d’algun comptat text, com l’ardida poesia , de Mn Antoni
Navarro, que acaba amb l’estrofa:“Som l’alè de la tempesta, som el ritme de la
festa, som l’olor de la ginesta, de la vetlla de Sant Joan.”
La causa
principal, però, que em féu arribar a Isil fou nogensmenys que la petició que
vaig rebre, de “ fer d’ulls d’Amades”. Ocorria que l’indesmaiable folklorista
Joan Amades era, llavors, practicament cec, no podia traslladar-se des de
Barcelona i volia tenir documentació actual sobre la celabració a Isil dels
solstici d’estiu. Les fotografies li serin profitoses.
El desig
d’Amades em portà , doncs, a Isil, l’any 1957. Vaig conèixer-hi el peculiar Mn
Àngel Moga, que em facilità la tasca. I avui, amb la flama del record, evoco el
meu somni de la Nit d’Isil.
Pere Català i
Roca, 1997
-1978.- Na Dolors Llopart
(antropòloga) junt amb en Jaume Arnella (músic), enregistren i transcriuen la
melodia de "la Marxa dels Fallaires" i les altres danses,
entrevistant a diverses persones d'Isil, entre elles als padrins Pistolet i
Foixenc, durant el Juny de 1978. D'aquest treball , Dolors Llopart en fa un
escrit el desembre del 1978 i es publica un article en el llibre
"Etnologia Pallaresa-Homenatge a Ramon Violant i Simorra. Escudella-2.
Tremp 1981).
La Festa de Sant Joan a la Vall d'Isil: .../... Quan el
dia de Sant Joan de l'any 1977 ens vàrem acostar al poble de Gil, crèiem que la
festa tal com l'havíem trobat escrita seria un record esborrat i que no
trobaríem cap rastre d'allò que els folkloristes explicaven. La nostra sorpresa
fou molt agradable, la festa no solament no havia mort, sinó que afegia nous
elements .../... Nit, foc, ritu, tot era com havia estat, excepte la música, la
qual tal com deien l'avi Ramon i l'avi Joan, no era la d'abans, i això feia
perdre part de la tradició i de la màgia de la festa.
Aquest juny
passat vàrem voler esmenar aquest fet i, amb l'ajut d'aquests dos avis que
recordaven la tornada, en Jaume Arnella va reescriure la música. Així els
músics del conjunt van poder tocar la música de les falles, el ball de bastons
i el ball pla iniciat pel fadrí i la fadrina a la Plaça Major.../ Dolors
Llopart. Des.1978
-1987.- Es publica el
fulletó "Aquesta nit encenem
falles. Festa Major de 1987. Centre d'estudis del Pallars". Consell Cultural de les Valls d'Àneu.
Amb textos de Pep
Coll, Xavier Fàbregas, Cisco Farràs i Ferran Rella, es publica un
interessantíssim fulletó sobre la festa de les Falles. A la pàgina 14 i 15 fan
esment al treball de recerca de Dolors Llopart i Jaume Arnella. I a la pag. 26
publiquen la partitura de la Marxa dels Fallaires acompanyada d'aquest text:
L'estiu de 1978
fou recuperada la música de les Falles d'Isil (es refereix a la Marxa dels
Fallaires), juntament amb el ball de bastons i el ball pla. L'avi de Cal
Foixenc va cantar la melodia de la marxa de les falles, la qual fou
enregistrada per la Dolors Llopart. En Jaume Arnella va transcriure sobre el
pentagrama les notes d'aquesta melodia ancestral.
-1992.- Es publica: Dansàneu. Els balls populars
del Pallars, Volum I i volum II. Ed. el Mèdol. Col·lecció l'Agulla.
Dos volums fruit
del treball de Rosa Mas i Corretgé. En el volum I, hi ha l'apartat de les
Falles d'Isil (pag. 176), amb interessants aportacions de la seva recerca i la
transcripció de la partitura de la "Música de les Falles d'Isil",
(actualment se'n diu: "La Marxa dels fallaires"), feta per el Jaume
Arnella l'any 1978.
En el volum II, fa
referència al Ball Rodó d'Isil, amb una partitura transcrita per en M. Tomàs.
No és un ball que actualment es balli durant la Festa de les Falles .
-1993.- Revista Àrnica, núm. 14. Juny 1993. Consell Cultural de les Valls d’Àneu.
Article: “Aquest any ballaremfalles”, de Lluís Puig. En l’escrit es reflexa l’interès mostrat per les
persones d’Isil per tal de recuperar les danses que es ballaven a la Festa de
les Falles.
.../... El fet
que cada dia menys persones d’Isil recordessin vagament el que elles mateixes
havien realitzat, sent protagonistes de la festa, era un motiu punyent de
reflexió per part de diversos fallaires que constataven una necessitat palpable
d’intentar, si més no, resituar dins del seu propi marc una de les expressions
més naturals, arcaiques i espontànies en qualsevol festa: El Ball .../...
-1993.- Revista
Àrnica, núm 17. DANSÀNEU. Novembre 1993. Consell Cultural de les Valls d'Àneu.
Article (1): “Dansàneu 93 a
l’escola”, de Cesc Franquesa. Explica que es van ensenyar i promocionar les
danses d’Isil en diversos centres educatius de les valls.
Article (2): " Una mata de falles i un sarpat de danses", de Joan Grau. Explica la Festa de la vigília i parla de les danses, l'any que, després de la recerca, aquesta donava fruit i es van ballar les danses:
.../...Enguany,
després de beguts i peixats, els fallaires, amb el bastó, han assajat el ball
que repetiran a baix, al volt de la falla gran. El diumenge abans, dins
l'estudi , que a fora plovive, es van assajar les danses que es ballaren. Qui
sap quan fa... cinquanta? Seixanta? potser cent anys? potser més?. En Pere
Català Roca, quan a l'any 1957 va a anar a fotografiar les falles d'Isil, ja no
es ballaven danses, i algunes de feia molt d temps. A l'estudi érem una
trentena de persones entre menuts i joves. Una multitud si comptem que Isil té
una cinquantena d'habitants. Amb tot, de fallaires n' érem només
vuit.../... Amb la cançó cantada amb
il.lusió i desafinaments, els fallaires, gairebé tots, tan de la vall com
forasters, entre entrebanc i cop de bastó han ballat a l'entorn de les falles
que esperen. Tot ballant com ho faran a baix quan les falles estiguin tombades
al foc de la falla gran.../... (a baix ) Ja fa una estona que enmig del brogit
de la gent s'endevina la melodia de la Marxa dels fallaires.../... A
l'escenari,els músics. En Jaume Arnella, el qui va recollir les músiques del
padrí de Foixenc fa un sarpat d'anys i les va posar sobre paper. La Roser
Cabacés, amb el seu violí, i en Joan Figueres, el qui amb Lluís Puig i jo
mateix hem intentat ajudar la gent d'Isil que volien recuperar les danses. I el ball de bastons dels fallaires(es
refereix a la marxa dels fallaires). És el privilegi d'haver baixat falla. Poc
puntejat i amb algun repic a deshora, però no és pas un esbart, és ben viu que
una quarantena de fallaires ballin una dansa que només és un borrós record dels
més vells. Després , el ball de Bastons
a terra, rescatat els records del vell Pistolet. Amb el ball pla el rogle de
parelles feia cada vegada més gran la plaça. La Bolangera, la darrera, cada
vegada més intensa.../... Cada any es baixa una mata de falles, però no pas
cada any es recupera un bon grapat de danses.
Jan Grau.4 juliol 1993
-1994.- Vídeo. Les danses del foc a la terra de
l’aigua.Conèixer Catalunya. Dansa. Cultura Vídeo.Generalitat de Catalunya.
Un document
enregistrat la nit del 23 de Juny de 1993 on es recull la ballada de les quatre
danses, “les quals feia més de setanta
anys que no es ballaven”. Les músiques de les danses són interpretades per
Jaume Arnella. Joan Figueres i Roser Cabacés. La cinta situa les valls a través
de l’aigua i el foc i la seva influència en les persones que viuen en aquell
territori, seguint un excel·lent guió elaborat per en Jan Grau.
-2000.- Revista Àrnica, núm 47. Desembre 2000. Consell Cultural de les Valls d'Àneu.
Article: "Els balls de les
falles d'Isil. Coreografia i música." Escrit per en Lluís Puig i en Joan
Figueres.
.../... Ara fa
uns quants anys, i des de l'organització del Dansàneu, vàrem poder col·laborar
en la reconstrucció de les danses que els padrins del poble d'Isil recordaven
haver ballat -sobretot els de casa Pistolet i Casa Foixenc-. Fruit del recull
bibliogràfic i la memòria històrica vàrem elaborar aquestes propostes
coreogràfiques per tal que les ballessin després d'haver baixat falla, la nit
de Sant Joan..../...
És un article ben
intencionat però la publicació és plena d'errors. El bon treball d'en Lluís i
en Joan, a l'hora de deixar per escrit la coreografia dels balls, queda malmès
per l'edició del document. Entre altres errors direm que: Hi manca la partitura
i la coreografia de la Marxa dels Fallaires. La partitura que està a l'apartat
del Ball de bastons, és la del Ball Pla. La partitura de la Bolangera està
editada a l'inrevés. Tot plegat treu credibilitat a l'excel·lent tasca que van
portar a terme en Lluís i en Joan en favor de la recuperació de les danses.
També cal dir que les seves propostes coreogràfiques no s'avenen del tot
amb les que darrerament , per motius
d'adaptació a la realitat, es fan servir a la festa.
-2005.- Es publica: NABIUS. Dossiers de Cultura Pirinenca. Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Pagès editors
Article: "La
dansa al Pallars". De Rosa Mas i Corretgé. Un interessantíssim article amb
aportacions i reflexions a l'entorn de la dansa al Pallars i arreu. En
l'article fa referència a la publicació dels volums de balls populars de Pallars.
.../... A
començament dels anys 80 .../... Després del recull d'informació oral, vaig
començar l'aplicació del qüestionari de recerca de danses vives que va sorgir
del Congrés de Dansa Catalana d'Arrel Tradicional de l'any 1988-89 a les danses
que encara es ballaven. Aquests treballs contenien reculls orals,
enregistraments de so, fotogràfics i de vídeo. Del conjunt del material
recollit en aquests dos moments, i del buidatge bibliogràfic i d'arxius
particulars,en van resultar els dos volums del Dansàneu.../
Dansàneu. Els
balls populars del Pallars, Volum I i volum II. Ed. El Mèdol. col.lecció
l'Agulla. Juliol 1992
Rosa Mas Corretgé. Juny 1999
-2010.- CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU DE CATALUNYA.
Article a: http://patrimonifestiu.gencat.cat
.../...
L'Associació Fallaires d'Isil va impulsar l'any 1993, una recerca efectuada per
Joan Figueres, Lluís Puig i Joan Grau, per tal d recuperar les danses, que es
tornen a ballar cada nit de Sant Joan des d'aquell any.../... Recuperades les músiques l'any 1978 i les
danses el 1993, al Nit de Sant Joan, es ballen quan els fallaires han deixat
les falles a la foguera.
Els músics
enceten amb la Marxa dels Fallaires, ballada per parelles, només pels que han
baixat les falles des del Faro. Segueix el ball de bastons com l'anomenen a
Isil, és la melodia de l'Hereu Riera , ballada sobre els bastons creuats a
terra. Després és el Ball Pla, encapçalat pels capdansers, que marquen la pauta
i la segueix tot el poble. La dansa és
oberta a tothom, els balladors coregen la cançó. La darrera és la Bolangera,
també cantada, que la comencen ballant les dones, convidant a ballar als homes
a mesura que ho indica la lletra de la cançó, primer als locals, després als de
la vall i finalment als forasters.
Barcelona, 4 març del 2010
-2001 al 2014.-
Participo a la festa de les falles, pel que fa a les danses, promovent l'assaig
a dalt del Faro i ballant a la plaça
Des de l'any
2001 (possiblement des de l'any 1996. Però no ho tinc
recollit en les anotacions) les danses es tornen a ballar a la plaça. Es balla,
per aquest ordre: La Marxa dels Fallaires, el ball de Bastons, el ball Pla i la
Bolangera. I també és fa un assaig a dalt del Faro, mentre s'espera l'hora de
baixar les falles.
Miqui Giménez. nov.2014.
CONSIDERACIONS , DADES, VIVÈNCIES I
ANÈCDOTES AL VOLTANT DE LES DANSES:
Les aportacions que
faré a continuació son fruit de les meves vivències personals i poden ser ben
diferents d'allò que senten i viuen altres persones vinculades a la festa: Veïns
del poble i forasters, que participen baixant falla, o persones que participen en altres aspectes
de la festa major o sols en son espectadors.
Com he citat
anteriorment, a partir de l'any 2001 tinc recollida per escrit la meva
participació musical a la festa de les falles, (tinc imatges de l'any
1997). Aquesta participació no es limita a ser fallaire i ballador sinó que té la intenció de fer que
les danses a la plaça es mantinguin vives, que siguin enteses pels fallaires i
pel públic espectador de la festa. Que es segueixi un ordre de ball i que les
danses siguin executades de manera entenedora i amb un criteri comú i
compartit.
-L'assaig de les
danses a dalt del Faro.
Poder aconseguir un moment d'assaig amb les
persones que voldran ballar (no tots els fallaires ballen en arribar a la
plaça. Cadascú té la llibertat de poder-ho fer), és una tasca ben difícil. Els
fallaires i en els darrers anys les fallaires, no son persones que es trobin
amb molta assiduïtat. Alguns son del poble, però altres son d'altres pobles de
les valls i altres son veïns de segona residència i sempre s'hi afegeix algun
convidat. Per tant, organitzar un assaig de danses es converteix en una tasca
complicada, sobretot quan la revetlla de sant Joan no coincideix amb gaires
dies festius o cau entre setmana i molts dels forasters arriben al poble just
en el moment d'enfilar cap a la muntanya.
Però sí que hi ha
un moment, breu, on es pot fer una estona d'assaig. Aquest instant es dóna a
dalt del Faro, l'indret on els fallaires han traslladat les falles i on preparen la foguera que permetrà encendre-les i iniciar el descens cap al poble.
Quan s'arriba al Faro, els fallaires es re- agrupen i reposen de la caminada
amb la falla, recollida a les bordes de Lapre i que, travessant el barranc
d'Airoto han dut fins allà. Una vegada tothom a lloc, s'obren motxilles i es fa
un berenar-sopar. Les botes de vi, formatges i llonganisses son compartides
entre la colla. Tot seguit, cal anar a buscar llenya, i després hi ha un moment
d'impàs que cal aprofitar. S'espera l'hora foscant per encendre la foguera i és
el moment de proposar un assaig. (Encara recordo els primers anys, quan era nou
al poble i proposava de fer-ho: -que vol aquest, ara?, qui és aquest?, devia
pensar més d'un. I he de dir que amb els
anys, la situació ha canviat del tot. Si trigo massa a proposar l’assaig, ja
comencen a dir: - que!, que no hem de ballar?).
I aquí és quan
s'agraeix saber tocar el flabiol i el tamborí, fàcils d'encabir dins la
motxilla. I també s'agraeix la companyia d'algun músic com en Martí de Manresa
que l'any 2007 va pujar amb el sac de gemecs, i també la companyia del Daniel
Vilarrubies que els tres darrers anys també ha pujat el seu flabiol. Cal
aclarir que el músic o els músics que estan a dalt el Faro, també han de ser
fallaires, com tothom que està allà dalt. La claror de la baixada la
proporciona la falla del davant i no hi pot haver persones que baixin sense
falla.
I també és d'agrair
la complicitat de molts fallaires que es prenen seriosament l'assaig de les
danses. Fins i tot es podria afirmar que ja no cal recordar massa les
coreografies perquè se les han anat fent seves.
-ELS MÚSICS.-
En l’actualitat quan
els fallaires arriben al primer carrer del poble, les fadrines, els amics i les
persones que han presenciat el descens, els estan esperant. Ben acompanyats per
la formació de músics que acostumen a
tocar incansablement la melodia de "la Marxa dels Fallaires". Per a
mi, és un dels moments més emotius. Quan tots els fallaires son arribats, els
músics van cap a la plaça on es prepararan per poder tocar els quatre balls.
Però fent història
direm que: al diari La Veu de Catalunya, del 1902 (citat anteriorment), hi diu
que els músics d’aquella festa major era l’Orquestra d’Erinyà. Erinyà es un
poblet situat a prop de la Pobla de Segur, a la carretera que va cap a Pont de
Suert. D’Isil a Erinyà hi ha uns 75 quilòmetres.
Del 2001 al 2004,
la formació de músics que acostumava a tocar els balls era una charanga que
venia d'Aragó: "Los del Cinca" ( de ben segur que ja venien els anys
anteriors). L'any 2004 fins al 2007, els músics van ser joves del territori: la
charanga "Mai toquem bé". L'any 2008 van tocar "Ministrils del
Raval", i del 2009 fins el 2104, de nou una charanga formada per joves del
territori, la majoria tocant la gralla: "Kina Kreu". Sempre hi ha
hagut bona entesa entre els músics i el capdanser (paper que he tingut el
privilegi de poder fer en aquests anys) i és molt important perquè a la plaça
hi ha moltíssima gent, no hi ha megafonia per explicar que és el que s’està
fent i per tant els fallaires han de fer-se lloc, s’han de posar a punt per
ballar i els músics han de saber quan s’està a punt. Gest i mirada entre el
capdanser i el cap dels músics és l’entesa que dona peu a l’inci de cada ball.
Pel que fa als
músics, cal destacar el paper que ha jugat el Consell Cultural de les Valls d'Àneu, el Dansàneu i l'Ecomuseu de lesValls d'Àneu a l'hora d'engrescar als infants i joves del territori a aprendre
a tocar instruments tradicionals (gralla, acordió i aquesta tardor, el sac de
gemecs). Aquest treball a permès que hagin sorgit grups i formacions musicals,
que es van incorporant a participar en les diverses manifestacions culturals de
les Valls.
NOVA NOTICIA: PEL JUNY DEL 2018, en Miqui proposa a músics de les Valls que s'incorporin a la festa fent sonar els seus instruments a l'assaig del faro. S'incorporen i estrenen en David Pociello i en Pau Tolsau, que amb les seves gralles dónen una nova sonoritat a l'assaig. En Miqui els acompanya ensenyant la coreografia. El JUNY DEL 2019, tornen a tocar ells mateixos. És un bon relleu perquè ambdós també son fallaires i baixen falla. Els hi desitjo bona continuïtat !.
També cal citar que ens els darrers anys, en Daniel Vilarrubies (campaner), si porta el flabiol, també s'incorpora musicalment a l'assaig.
PEL JUNY DEL 2019: En Miqui proposa a l'Esperançeta (Noemí Busquets / Actriu/dansaire/fallaire), que a partir d'aquest any sigui ella la que ensenyi les coreografies de les danses en l'assaig a dalt del faro. S'estrenarà el Juny del 2020.
NOVA NOTICIA: PEL JUNY DEL 2018, en Miqui proposa a músics de les Valls que s'incorporin a la festa fent sonar els seus instruments a l'assaig del faro. S'incorporen i estrenen en David Pociello i en Pau Tolsau, que amb les seves gralles dónen una nova sonoritat a l'assaig. En Miqui els acompanya ensenyant la coreografia. El JUNY DEL 2019, tornen a tocar ells mateixos. És un bon relleu perquè ambdós també son fallaires i baixen falla. Els hi desitjo bona continuïtat !.
També cal citar que ens els darrers anys, en Daniel Vilarrubies (campaner), si porta el flabiol, també s'incorpora musicalment a l'assaig.
PEL JUNY DEL 2019: En Miqui proposa a l'Esperançeta (Noemí Busquets / Actriu/dansaire/fallaire), que a partir d'aquest any sigui ella la que ensenyi les coreografies de les danses en l'assaig a dalt del faro. S'estrenarà el Juny del 2020.
-LA MÚSICA.-
Les partitures les té l'Esther Isus de Casa
Foixenc. (Crec que en un to diferent del que jo transcric en aquest escrit).
Amb motiu del
Dansàneu es va enregistrar el disc
DANSES PALLARESES l'any 1994 TRM0047CD,ISBN 84-393-3180-0, que recull les
melodies.
-LES DANSES.-
Com a trets
generals es pot dir:
-Que les quatre
danses son col·lectives.
-Que no son de
lluïment (no ho balla un esbart), però permeten el lluïment del fallaire i
sobretot permeten manifestar l'alegria d'haver arribat amb el foc i de
retrobar-se amb la gent. Alhora, també acaben permetent que s'hi pugui
incorporar la gent que no ha participat en la baixada de falles.
-Que tenen una
durada òptima, establerta i pactada durant aquests anys, donada pel fet que els
fallaires noten el cansament i que la intensitat del foc i l’espai no permeten
esplaiar-se massa estona.
-Que les danses es ballen seguint una
coreografia que, lluny de voler desvirtuar, pretén adaptar-se a la comprensió
dels balladors amb la finalitat de fer-les fàcils, entenedores i vives.
-Que segueixen un ordre que té, al meu parer, una
lògica social i jeràrquica. Primer
ballen els protagonistes ( fallaires Isilencs i forasters), però quan toca,
ballen i van al davant les persones del poble (pubilles), i les noies son les
que tenen el seu moment de decisió i protagonisme donant permís als nois per tal que s’incorporin al seu ball
i finalment també permeten que tothom pugui ballar i incorporar-se a la festa.
-La Marxa dels Fallaires.
La primera de les
danses és "La Marxa dels fallaires". Ballada en parelles, sols la
poden ballar les persones que han baixat falla i per poder-ho fer necessiten el
bastó (normalment d'avellaner) que els ha servit per mantenir l'equilibri al
llarg del descens i també per suportar i repartir millor el pes de la falla.
Si consultem els
llibres de Vicenç Bosch. Balls Antics del Pallars. Garsineu edicions. Tremp
1997 (edició facsímil del llibret publicat l'any 1907),i de Rosa Mas Corretgé.
Dansàneu. Els Balls Populars del Pallars. Volum I. El Mèdol. Tarragona 1992,
trobarem un bon
grapat de similituds entre la melodia de la Marxa dels Fallaires d'Isil i
melodies d'altres pobles. La mateixa Rosa Mas ens comenta que la melodia era
utilitzada pel Contrapàs de la Teia (Tremp, Vall de Bohí), també en el
Contrapàs de Palau Noguera. I si anem consultant altres partitures d'ambdues
publicacions, anem trobant similituds en el Contrapàs de la Pila (Valls del
Flamisell, Salàs, Sarroca de Bellera, Paüls, Malpàs), en el Contrapàs Xinxina (
A Gerri s'havia ballat abans que la Morisca, Senterada) i amb el Tirabol de la
Patum de Berga !.
Com s'escampaven
aquestes melodies?. Perquè, de ben segur
els músics hi han tingut alguna cosa a veure. La Rosa Mas comenta, el volum I
de Dansàneu, que en Josep Castells de Salàs havia tocat a les falles d'Isil. I
de ben segur que també devia tocar en moltes altres poblacions del Pallars.
Però anar del Pallars fins al Berguedà durant bona part del segle XX no era
gens fàcil. Com devia arribar tant lluny aquesta melodia? Algun estudiós ens en
dirà quelcom, però jo hi voldria afegir un supòsit de "collita
pròpia", a partir de les meves modestes recerques: Els padrins de Cal
Foixenc i de Cal Pistolet (de qui van transcriure la melodia na Dolors Llopart
i en Jaume Arnella, el 1978), tenien bestiar. El padrí Pistolet ens havia
explicat en més d'una ocasió que havia fet la ruta fins a Avià, per portar
animals a un ramader (possiblement a la Colònia Agricola Graugés). Crec
recordar que l'avi Pistolet va morir el 2004, amb cent anys. Vol dir que va
néixer el 1904 (recordem que el 1902 és té noticia de la festa de les falles).
Per tant, durant la seva vida va tenir ocasió de viure un bon grapat de festes
de les falles i també deuria fer un bon grapat de viatges d'Isil cap a Avià i
tornada. D'Avià a Berga hi ha uns quatre quilòmetres.
Sempre havia pensat
que potser el padrí Pistolet o algú de la colla amb qui anava, van fer córrer
aquesta melodia des de Berga cap al Pallars.
Però darrerament, buscant informació dels Tirabols de la Patum, vaig
trobar una nota que deia: - "Els
Tirabols son peces amb arrels al Pallars Sobirà i amb influència Occitana molt
marcada".
Si algú en vol fer
recerca o hi vol aprofundir, aquí en queda un apunt.
Com es balla en l'actualitat:
Els músics
interpreten la partitura quatre vegades.
(En el Cd DANSES PALLARESES s’interpreta sis vegades)
Els fallaires es
situen encarats per parelles, fet una renglera que avança en sentit contra
horari al voltant de la falla major. Han de portar el bastó que han utilitzat
per baixar la falla, agafant-lo creuat davant del cos amb la mà esquerra a dalt
i la dreta a baix.
Part A: Les
parelles avancen fent galop lateral i en el compàs 1 i 4 (temps forts de la
melodia), fan una picada contra el bastó de la parella mentre fan el salt una
mica més alt i també el gest d'aixecar els braços. En total, fan quatre
picades.
Part B: Cada
parella salta, voltant al lloc, en sentit contra horari picant a cada compàs
contra el bastó de la parella. En total, fan dotze picades).
-El ball de bastons.
Quan es parla
d'aquest ball s'acostuma a dir que és la melodia de l'Hereu Riera. Aquesta
afirmació no és del tot certa. La melodia hi té similitud però és diferent.
La cançó de l'Hereu
Riera també ens situa l'escenari en una festa voltada de foc, de fogueres, de
cabanyes que cremen i dimonis que tempten. És la festa de Sant Antoni, en el
cicle Nadalenc, en temps de solstici d'hivern. L'Hereu Riera es balla damunt de
dos bastons i aquests estan posats damunt d'un got de vi. Els bastons
simbolitzen la creu en la que va morir Jesús i el got de vi se'l beurà qui
salti per damunt dels bastons sense fer-los caure, mentre es canta la tornada
de la cançó.
Desconec perquè el
ball de bastons d'Isil, es balla damunt de tres bastons. Podria ser una
proposta coreogràfica proposada per en Lluís Puig i en Joan Figueres a partir
dels treballs realitzats en el Dansàneu.
En aquest punt, torno a deixar feina per a futures investigacions.
Aquesta dansa sols la
ballen els fallaires, fent grups de tres i ballant alhora.
El bastó també serà
imprescindible per fer aquesta segona
dansa. El necessitaran per posar-lo al terra, creuant-los fent grups de tres.
Els fallaires ballaran, primer voltant-los i després saltant per damunt d'ells.
Com es balla en
l'actualitat:
Els músics
interpreten la melodia quatre vegades.
No es canta la lletra.
(En el Cd DANSES PALLARESES s’interpreta cinc vegades i
es canta la lletra)
A la frase musical
A (vuit compassos), els tres balladors van avançant girant en sentit
contra-horari al voltant dels bastons. Si ho saben fer, fan punt de ball pla,
però s'acostuma a fer pas de vals (fins i tot es fa marcant sols el primer pas
i gronxant el cos). Això sí, començant a avançar amb el peu dret. D'aquesta
manera, quan toqui saltar estaran repenjats damunt del peu esquerre i podran
fer creuar el peu dret per damunt del bastó.
A la frase musical
B, cada fallaire queda situat entre dos bastons, deixant un espai buit entre
fallaire i fallaire. En el temps fort del primer compàs, el peu esquerre fa de
suport al lloc i el peu dret passa per damunt del bastó que queda a
l'esquerra trepitjant a terra permetent
que el cos s'hi repengi, seguidament el peu esquerre trepitja a lloc, el peu
dret torna trepitjant a lloc i serà el peu esquerre el que creuarà per damunt
del bastó que queda situat a la seva dreta trepitjant a terra i permetent que
el cos s'hi repengi, el dret trepitja a lloc i es reprèn de nou tot el joc de
passos (veure esquema).
- El ball pla.
Al diari La Veu de
Catalunya, del 1902 (citat anteriorment), hi diu: “... Dia 24. A les 11 balladas, sovintejant el tipich “ball Pla” que
tan bé sap conservar nostre jovent, encara que alguns ignorants creguin que
hauria de caure en desús, sustituintlo pel exótich flamenquisme...”
Per fer la tercera
de les danses, el "Ball Pla", el bastó ja els hi farà nosa. La
majoria de bastons seran llençats al foc. En aquesta dansa sortiran a ballar
les noies del poble fent parella amb els fallaires. També es permet que s'hi
incorpori qui ho desitgi. Hi ha un ordre de balladors: al davant les pubilles
-en aquests anys citats sempre ha sigut l'Esther de Casa Foixenc qui ha obert
el ball- i jo mateix l'he acompanyat com a capdanser (tot un privilegi).
Com es balla en
l'actualitat:
Els músics interpreten la melodia 4 vegades a ritme ternari 3/4 i
a continuació 4 vegades a ritme binari
2/4. No es canta la lletra. Els capdansers no han d’atrapar a la parella que
tanca la filera.
(En el Cd DANSES PALLARESES s’interpreta quatre vegades a
ritme ternari i dues a ritme binari i es canta la lletra).
La posició inicial
fa posar els balladors i balladores fent una filera de parelles que va fent un
semi-cercle o, depenent del nombre de balladors pot arribar a fer una rotllana.
Al davant s’hi posa la pubilla acompanyada del capdanser, seguits de les altres
pubilles del poble amb la seva parella de ball. Els nois estan situats a la
part interior del semi-cercle/rotllana i les noies a la part exterior.
El noi estira el
braç dret endavant a l’alçada de les espatlles i ofereix la mà a la noia.
Aquesta estira el seu braç esquerre i repenja la seva mà a la del noi,
agafant-se. El braç esquerre del noi pot quedar lliure i fer un moviment de
“tancar i obrir” o es pot mantenir a la cintura o a l’espatlla. La noia
acostuma a dur un mocador i el fa voleiar movent el braç endins i enfora.
Durant el ritme
ternari:
A la part A es va
avançant cap endavant, el noi comença a avançar amb el peu dret i la noia amb
el peu esquerre, fent un moviment “cap endins” (trobar-se), “cap enfora” (separar-se).
Si ho saben fer, fan punt de ball pla, però s'acostuma a fer pas de vals (fins
i tot es fa marcant sols el primer pas i girant lleument el cos). Hi ha
balladors i balladores que saben fer el punt de ball pla, però el cansament, el
calçat (botes de muntanya), els dos o tres quilos de fang acumulats a les botes
i els pantalons i la mullena dins dels mitjons, ho fan un pic difícil.
A la part B,
deixant-se anar de mans, giren fent un quart de volta a cada compàs (4
compassos) aconseguint fer una volta sencera. Els nois en sentit horari i les
noies en sentit contra horari. En el primer compàs queden encarats, en el segon
compàs queden de costat però en el sentit contrari a la direcció que es portava
a la part A, en el tercer compàs queden d’esquena (la noia mirant al públic i
el noi mirant a la foguera), en el quart compàs tornen a quedar de costat i ja
en el la direcció que han d’anar, reprenen la part A.
Durant el ritme
binari: El capdanser inicia la corranda fent una renglera i saltant de costat
en sentit contra horari procura portar al grup fins el lloc on hi hagi més
espai entre el públic i la foguera, allà la corranda es va cargolant fins al
final de les 4 tirades que fan els músics.
-La Bolangera.
La darrera de les
danses cedeix el protagonisme a les noies del poble. Elles inicien la
"Bolangera" i permetran que s'hi afegeixin els fallaires i també
deixaran que puguin ballar les persones que fins aquell moment eren
espectadores.
Com es balla en
l'actualitat:
Els músics van
interpretant la melodia fins que els balladors surten de la plaça. No es canta la
lletra.
(En el Cd DANSES PALLARESES s’interpreta set vegades i es
canta la lletra).
Per iniciar la
dansa, es fa una rotllana de noies, (haurien de ser sols les del poble).
Agafades de mans. Ballaran així dues tirades.
A la tercera
tirada, s’hi incorporen els nois, a la quarta s’hi incorporen els forasters
espectadors.
A la part A es fa
un punteig a lloc, iniciant-lo posant el peu dret davant del peu esquerre. Això
permetrà que en iniciar la corranda estiguin repenjades al peu esquerre i
avancin de costat amb el peu dret. Els braços es mantenen avall.
A la part B,
corranda lateral amb moviment de la rotllana contra horari, el peu dret inicia
l’avanç i l’esquerre es creua per anar fent el salt. Els braços s’aixequen
doblegats.
A partir de la
quarta tirada, el capdanser (que s’haurà incorporat a la rotllana posant-se al
costat de la pubilla), trenca la rotllana i s’agafa amb la parella posant-se un
davant de l’altre amb els braços aixecats enlaire fent un pont, la segona
parella passa per sota i en sortir fa un altre pont i així successivament. Quan
ha passat tothom, el capdanser i la pubilla passen de nou per sota de tots els
ponts i surten de la plaça fent galop, la resta de balladors els segueixen. La
sortida es fa en direcció cap a l’església. Allà, barrejats entre el públic
s’acaben les danses.
Els darrers anys, a
la rotllana s’hi ha afegit moltíssima gent, fins i tot nens i nenes menuts i
això dificulta que es pugui ballar bé. Es fan molts ponts i els músics no poden
anar tocant la melodia fins “l’endemà”. Per tant, el capdanser, quan veu que ja
s’han fet forces ponts i s’allarga massa, trenca l’ordre i s’emporta els
fallaires cap a fora. Aquest moviment no sempre s’aconsegueix, però els músics
sí que ho saben i per tant, quan veuen que el capdanser surt de la plaça,
deixen de tocar i s’acaba el ball.
NOVA NOTICIA: El 2017 es publica BALLS I DANSES DEL PIRINEU - Vol 1 Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Col.laboro amb en Tito Peláez per l'elaboració de les partitures que s'hi inclouran explicant-li el que s'havia recollit i el que es toca actualment (tal i com es pot llegir en aquest treball).
NOVA NOTICIA: El 2017 es publica BALLS I DANSES DEL PIRINEU - Vol 1 Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Col.laboro amb en Tito Peláez per l'elaboració de les partitures que s'hi inclouran explicant-li el que s'havia recollit i el que es toca actualment (tal i com es pot llegir en aquest treball).
----------------------------------------------------------------------
I arriba fins aquí,
allò que sé i us puc dir.
Conclouria dient
que les danses a Isil, actualment son ben vives. Que hi ha jovent per anar-ho
mantenint i músics que han après i
interpreten correctament les melodies.
Potser es podrien escriure
uns protocols, i també ara que hi ha mitjans, fer-ne un enregistrament sonor i
musical partint d’allò que es viu a la festa. Tot plegat faria que les danses
d’Isil, no estiguessin mai més “lligadetes per un fil”.
Miqui Giménez. 23
de Novembre del 2014 (i actualitzacions posteriors)
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
ISIL - Danses
(novetats, noticies, publicacions, comunicacions....)
(novetats, noticies, publicacions, comunicacions....)


---------------------------------------------------------------------------
Melodies de les danses que vaig tocar pel núm 98 de 1minutx1estona
Video assaig danses a dalt del faro.
Publicació Actes Ir Simposi Focs a la Mediterrània. Reus maig 2017
Any 1993. Recerca i recuperació danses a les falles. Imatges de JAN GRAU
Presentació del llibre amb l'article sobre les danses d'Isil.

Dansàneu. Recerca i Arxius, LA DANSA. Comunicació: Danses d'Isil, a càrrec de Miqui Giménez. Juny 2016
Bon article de MIGUEL AZNAR, sobre les Falles i Mossèn Josep Miró
1er. Simposi Internacional de Focs a la Mediterrània. Vic 27/28 Maig 2016
Presentació comunicacions: Danses i Jocs tradicionals.

http://miquigimenez.blogspot.com.es/2014/11/les-danses-la-festa-de-les-falles-disil.html

http://miquigimenez.blogspot.com.es/2012/10/per-sant-joan-al-poble-disil-es-baixen.html

http://miquigimenez.blogspot.com.es/2012/10/per-sant-joan-al-poble-disil-es-baixen.html
(imatges baixada falles 2011. A l'enllaç, assaig danses)