EXPOSICIÓ: FESTES DE FOC AL PIRINEU
Divendres dia 4 de desembre del 2015, es va inaugurar al Museú d'Història de Catalunya l'exposició "Festes de Foc al Pirineu",
La noticia recollida a Vilaweb:
Imatges del dia de la inauguració (retrobada amb bons amics):
L'exposició de la diversitat de falles és molt interessant. Feu-hi visita, us agradarà!.
---------
ARTICLE: (La Vanguardia 7-12-2015)
LA MULTINACIONAL DEL FOC ESTÀ DE FESTA.
PAU ECHAUZ Lleida Celebració de les falles en un
municipi del Pirineu català MERCÈ GILI
Els
municipis fallaires dels dos costats de la serralada pirinenca celebren el seu
nomenament de patrimoni immaterial de la humanitat
Les festes del foc del solstici
d'estiu als Pirineus són manifestacions d'origen mil·lenari i pagà que van ser
incorporades per la cultura cristiana i que s'han celebrat durant segles com a
expressió de la unió entre l'home i la naturalesa. La nit de Sant Joan
s'encenen torxes dalt d'una muntanya i es baixen enceses fins al poble, on són
l'element central de la festa. A partir d'aquesta setmana, les falles, per
denominar-les amb el seu nom autèntic, tenen una etiqueta que ressalta la seva
singularitat i el seu valor social i cultural, són patrimoni immaterial de la
humanitat per decisió de la Unesco. De manera excepcional i per
demostrar l'alegria pel
nomenament, a gairebé tots els 63 pobles on es viu la festa, dimecres passat,
membres dels grups fallaires van pujar a la muntanya i van baixar amb les
torxes de fusta enceses per al final reunir-les totes en una foguera a la plaça
i ballar, beure i cantar. L'Associació de Municipis Fallaires la formen 34
pobles de França, 9 d'Aragó, 17 de Catalunya i 3 d'Andorra, que ha estat
l'encarregada de coordinar i presentar la candidatura multinacional. El foc és
l'element comú. A
Catalunya i Andorra se les coneix
com a falles, (del llatí fàcula, torxa) mentre que a la Val d'Aran se les
denominen haros, taros, harts o faros, (del grec pharos). A l'altre costat
d'Aran,
a Luchon, se les coneix com a
brandons (de la llengua franca, brand, teia, o de l'occità brandou, branca
verda). A l'Aran es baixen troncs semioberts, mentre que a Andorra es treballa
l'escorça de bedoll
En
alguns llocs com Isil el ritual no s'ha deixat de celebrar mai; d'altres l'han
rescatat fa poc
i la branca de boix per crear
boles de foc que es fan giravoltar al costat de la foguera, en la qual hi pot
haver una falla major. A tots els pobles, baixar o córrer les falles és un
símbol d'identitat per tothom, tot i que pels joves sobretot significa el pas
de l'adolescència a la vida adulta. El foc i el fum purifiquen la muntanya i
l'entorn du-
La candidatura de les altres
Falles, les valencianes, a patrimoni immaterial de la humanitat, segueix el seu
curs. L'octubre passat el Consell de Patrimoni Històric les va escollir com a
aspirant espanyola a formar part de la llista de la Unesco. La decisió es
podria prendre d'aquí un any.
rant la baixada. Quan la festa
s'hagi acabat, molts agafaran brases mig enceses o un munt de cendra per
escampar a la porta de casa i protegir-les de qualsevol mal. En alguns llocs
com Isil, a la vall d'Àneu, no consta que s'hagin deixat de celebrar mai,
mentre que en altres pobles les han recuperades i promocionades com a rescat
cultural i identitari, i també com a atractiu turístic.
Tota la comunitat fallaire
pirinenca s'ha compromès a salvaguardar les falles i preservar-ne els ritus i
les variants locals per exercir el nomenament de patrimoni immaterial de la
humanitat. Així ho proclama la declaració d'Andorra firmada dijous passat a
Andorra la Vella per representants dels tres estats. El primer objectiu és la
creació d'una associació internacional de fallaires des de la qual s'impulsarà
l'estudi de la tradició, la difusió i la promoció de la festa, la protecció
dels espais i els recorreguts de les falles i l'ajuda als grups locals que
mantenen encesa la flama.
Amb tot plegat, la candidatura ha
aconseguit el seu objectiu, però sense que la denominació de falla, haro o
brandon s'hagi pogut fer servir, segons l'organització, per no competir ni
confondre amb les Falles de València. La denominació festes del foc del
solstici d'estiu als Pirineus ha estat acceptada no sense polèmica, no només
per l'absència del nom més antic que les fogueres de València sinó també per
la nul·la referència a Sant Joan.
-----------------------------------------------
