JOCS TRADICIONALS, DANSES, CONTES I CANÇONS. Instruments tradicionals i joguines sonores de picar, rascar i bufar. - Des de 1981 -

dimarts, 27 de setembre del 2016

EUROFESTIVAL AEJeST (II). Santander. 25 al 28 Agost 2016. Crònica del viatge.

La sortida de sol del divendres   26 d’agost del 2016 em va trobar enfilant via cap a Cantàbria. 

Del 25 al 28 s’hi celebrava l’Assemblea de JUGAJE (Associació Europea de Jocs i esports tradicionals), a la que hi vaig poder assistir com a membre de l’Associació Lo Llaüt . Una trobada que es realitzava paral-lelament a la Setmana Bolística de Santander i que comptava també amb un Col-loqui Internacional de Bitlles i Jocs Tradicionals: “Conservar emocions, mantenir la cultura”, i un Festival de bitlles i jocs.

La tarda del dia 25, al Palau dels Esports (La Ballena) es celebrava la fase final del Campionat d’Espanya de BOLO PALMA. La final individual va ser d’allò més emocionant, de les que fan afició. El guanyador no es va proclamar com a tal fins la darrera de les jugades, quan va realitzar una tirada extraordinària que va fer aixecar el nombrós públic de les cadires, emocionat per la partida que acabava de presenciar.


El dissabte al matí, Jugaje va organitzar, en quatre espais dels carrers i places cèntrics de Santander, una matinal de jocs. Jocs per a tothom: bitlles, jocs de punteria, d’habilitat... Jo hi vaig posar el meu “granet de sorra”, fent participar a la colla en uns quants jocs dansats i musicats. Vem fer passar el porró (“que el vino del porrón no hace ni bien ni mal”), i també vem fer unes bones picades al cul mentre fèiem el joc de l’escombra.

Els jocs del matí van ser l’aperitiu pel festival de la tarda. Una bona escampada de jocs per part de les entitats relacionades amb Jugaje i altres associacions convidades, que es van realitzar a les instal·lacions esportives de l’Albericia, on maderadeser hi disposa d’un espai magnífic per poder realitzar el treball de promoció i divulgació de les diverses modalitats bolístiques existents a Cantàbria.

Llançament de pasabolo tablon

Els bolos de Usez.

La cursa de barriques de vi.


La fona balear


Terol hi va tenir representants. Són la colla de Monforte de Moyuela.

Els amics de Tarragona portaven bitlles catalanes, però també, com acostumen a fer,  ens van sorprendre amb algun altre detall. Així, en aquesta ocasió, vem poder tastar les olives de l’Eleuteri, collides al Pinell de Brai. Quines olives !!!. Tenien un pinyol de campionat !. I així va ser que es va organitzar, en un moment, un Campionat d’escopida de pinyols d’oliva, que ens va tenir una bona estona entretinguts, distrets i ben enriolats. 

Així doncs, entre amics, vem poder gaudir d’un bon repertori de jocs. I allò que tenen les trobades, que sempre hi ha lloc per a novetats i descobriments. 


Un dels jocs va ser el de la “pita ciega”. Quin tip de riure!.  
(Es posa un ou al terra, (vem jugar amb un globus d'aigua). Al jugador, que té un bastó d'uns dos metres de llarg, se li tapen els ulls i se'l posiciona fent que amb la punta del bastó toqui al terra just al lloc on hi ha l'ou. Quan està situat, ha de caminar tres passes endarrere, fer tres voltes sobre si mateix i caminar tres passes endavant. Llavors ha de picar i mirar de trencar l'ou. Disposa de tres intents. No es poc fer que el pal s'arrossegui per terra. Els companys li van dient pistes per acabar d'enredar i/o ajudar al jugador i aquest acostuma a acabar picant ben lluny d'on està l'ou.
 La pita ciega vol dir: la gallina cega. I l'ou que es posa al terra és un ou passat, que està podrit. Si se'l pica, que és molt difícil, fa molta pudor!.  Vindria a ser un joc del tipus de trencar l'olla. Realment és molt divertit. .)

El joc l’ensenyaven els membres de l’Associación LA BRILLA, i en tenien un bon repertori i, pel que vaig anar veient, anaven molt dirigits als nens i nenes. M’hi vaig interessar i de la mà d’en Diego vaig anar intuint que era una entitat que estava fent una bona feina pel que fa a la recuperació i difusió de jocs. I, quina va ser la meva agradable sorpresa quan, parlant, parlant, vaig saber que qui estava en aquella Associació eren els autors dels dos volums de “Juegos Tradicionales de Cantàbria”, en Diego Sarabia i en Miguel Simal !.

Els dos llibres els havia adquirit l’any 2006 , quan vaig estar a Santander amb motiu del Congrés Internacional de Bitlles i Jocs Tradicionals –“Juga amb el teu cor, comparteix la teva cultura”. Però feia temps que no els consultava tot i que, els tinc molt presents perquè son d’aquells llibres que saps que estan fets amb bon criteri i sempre fan de bon remirar, aprofitar i aconsellar. ( Arribat a casa, vaig córrer a buscar-los a la prestatgeria i hi vaig donar una ullada. Reafirmo l’excel-lent treball i el magnífic recull, però en rellegir el pròleg encara em va plaure més.
Jo, que soc un convençut de que la memòria es relaciona amb els sentiments, vaig poder llegir la paraula “records” en repetides ocasions al llarg del text. En Diego i en Miguel, ens expliquen que, escoltaven dels informants, records amables de quan eren xics, records de moments de joc, d’aquell joc que, malgrat no poder disposar-ne tot el temps que volien, els permetia disposar de moments agradables en l’entorn familiar i d’amistats.
Vaig estar content de tenir un tresor a les mans i content de saber que mantenia objectius comuns amb aquestes persones).




L’activitat de joc i el festival va quedar reflectida en diversos mitjans informatius càntabres. (ves per on, una de les imatges és la dels jocs dansats).

La trobada va arribar a la seva fi, però jo encara no havia acabat la feina. Així doncs, a suggeriment dels bons amics Ricardo Pérez Verdes (Museu MELGA) i la seva esposa Lola Roel, vaig fer visita al museu arqueològic de Santander. Recomanable del tot !. I entre vitrines, un molí de nou !.

I deia que no havia acabat la feina perquè, per tal de poder aprofitar del tot el viatge ,  volia contactar amb en Leandro Postigo, de Torrelavega http://tornerodemaderaartesano.com. El volia veure perquè sabia que era un artesà constructor de baldufes. Vaig poder contactar amb ell i amablement em va citar al seu taller. Quina descoberta !.



Olor i color de fusta, en un recollit taller on comparteixen espai, els torns de treball i les eines de mà: gúbies i enformadors que  amb els punys ocrats han treballat sàviament la fusta conduïts per  les mans de tres generacions d’excel-lents artesans.


I bitlles, moltes bitlles, esperant el seu torn per alinear-se mil.limètricament a la pista. Bitlles que dringaran, amb dolç so de bedoll, quan colpejades per la bola es tombin fent bona una  jugada.

I la descoberta d'una Bitlla de nou, de les que es juguen a les Valls d'Àneu. al Pallars Sobirà, a Catalunya.


I les baldufes !, la “peonza de montaña”, incansable i delicada balladora, des que pren forma a l’hora de ser tornejada fins que la  mà la llança, permetent mostrar l’habilitat del jugador. 
Moltes gràcies Leandro, per voler compartir una estona del teu bon fer i saber.



I no hi hauria un bon jugar sense tenir la “panxa contenta”. Així doncs, no vem descuidar, ni per un instant, el fet de compartir una bona taula amb millor companyia.

I cap a casa. Amb el plaer de poder recórrer la costa càntabra i basca , tornant, assaborint paisatges. Fent, com cal,  una aturada a Santoña !, per poder portar als de casa un tast d’aquestes terres, on t’hi sents ben acollit i sempre fan de bon visitar.

= = = = = = = = = = =