JOCS TRADICIONALS, DANSES, CONTES I CANÇONS. Instruments tradicionals i joguines sonores de picar, rascar i bufar. - Des de 1981 -

divendres, 2 de gener del 2015

EL JOC DEL TEJE.

Era un dels jocs que havia practicat al carrer, sobretot per poder guanyar, o perdre, cromos de la col.lecció del moment.


Aquests eren alguns dels cromos de la col.lecció que feia. Me'n jugava també fent el joc de PICAR CROMOS. Cromos de la Nestlé, Chocolates Torras, Bimbo ...
De fet, no es guanyaven cromos. Els cromos es "polien". En l'argot: T'he "polit" tants cromos. M'han "polit" tants cromos. Si un jugador es quedava sense cromos volia dir que l'havien "polit".

Per poder-hi jugar:
S’acorda qui comença el joc i el primer jugador llançarà el seu teje (còdol o pedra plana, taló de sabata, rajola), a una distància en la que ell cregui que els altres jugadors s’arriscaran a llançar, ni molt a prop ni molt lluny.
El següent jugador llança el seu teje mirant de tocar el de l’altre jugador. S’arriscarà depenent de l’habilitat i punteria que ell cregui que té. Si toca el teje de l’altre jugador , la jugada s’anomena “toque” . Això vol dir que l’altre jugador li ha de donar un cromo o allò que s’hagin apostat. Si toca el teje i en separar-se d’aquest la distància es pot mesurar amb un pam, la jugada és de “toque i palmo” i això vol dir que li ha de donar dues vegades l’apostat. I, si toca el teje i li queda al damunt, la jugada és de “toque i monta” i es quadriplica l’apostat.
Una vegada s’ha fet un toque s’elimina el jugador tocat i el joc es reprèn inciant-lo el jugador que ha guanyat.
Poden jugar diversos jugadors seguint la mateixa dinàmica.

S’hi pot jugar mentre es fa camí, això si, sempre s’acaba arribant tard al lloc, ha, ha!.
Rajoles, arrodonides, talons de sabata i cromos. (imatge actual)

També he trobat alguna referència a aquest joc:
Las cantas:
Consistía en tirar por turno la propia "canta" (una piedra lisa y plana) a una cierta distancia e intentar golpear a la de los compañeros de juego. Quedaba eliminado y obligado a pagar la apuesta (cromos, bolas, chapas…) el jugador cuya canta era golpeada el numero de veces que se acordara. Era una forma de ir avanzando en un determinado trayecto, como la ida o la vuelta del cole.


I, per acabar,  us adjunto imatges fent una partida en una ruta per Namíbia que vem fer l'estiu del 2012. Esperàvem que la colla es reagrupés i vem fer una estona de joc.






----------------------
Vinga, animeu-vos. Busqueu el material, uns amics i a jugar !!!.